dimarts, 14 de novembre de 2017

1881 - Problemes greus entre El Pla i Cabra per l'aigua


L'estiu del 1881, noves disputes entre El Pla i Cabra pels drets de l'aigua de la Fonollosa, van causar un mort i un ferit.


El mort fou Francesc Vives Balañà, de Cabra i el ferit Joan Civit, també de Cabra. La intervenció dels alcaldes del Pla i de Cabra evità que hi haguessin més morts. Pocs dies després la Guardia Civil detingué Joan Oliva Rovira, del Pla, possible autor de la mort del de Cabra, i desarmà els Sometents de Cabra i del Pla.

Un altre episodi de les disputes entre els veïns del Pla i els de Cabra per l'ús de l'aigua del molí d'en Tàrrega (pronunciem Targa) i del torrent de la Fonollosa. La història de l'aigua, així es podria dir, ha estat objecte d'estudi per diversos especialistes, això no obstant, tot i que sabem que l'Elisabet Baldor la té acabada, la que fa referència a Cabra i al Pla, encara no està publicada.

Els fets del 24 de juliol de 1881 foren especialment sagnants. Hi va haver una disputa important entre els del Pla (diuen uns 600 veïns) i els de Cabra, amb el resultat d'un mort i un ferit. La crònica de la notícia dels fets es publicà als diaris de Tarragona (La Opinión y Diario de Tarragona ) al setmanari vallenc La Pàtria Catalana, al Correo Catalán i a la Publicitat. Sense entrar en valoracions, que prou explícites són si les llegim amb atenció, deixem al criteri de cada lector la valoració dels fets. Per la singularitat dels textos de les notícies, les reproduïm, cronològicament, amb l'escriptura original.


Data dels fets: diumenge 24 de juliol de 1881 

Recull de premsa:
26 de juliol de 1881
——————
Ayer circularon por esta ciudad rumores acerca de una colisión habida en Pla de Cabra de la que resaltaron muertos y heridos.Nada mas podemos añadir, porqae no tenemos detalles.
……. (Notícia coincident de data. No té res a veure amb el cas, però la posem per no confondre la recerca) ………
Dias atrás murió ahogado mientras estaba bañándose con otros compañeros en un depósito de agua, un vecino de la villa de Pla de Cabra llamado por apodo Falcó, dejando sumidos en la mayor desesperación y miseria á sus ancianos padres, á su esposa y á siete hijos menores, á quienes mantenía con el producto de su trabajo.

Diario de Tarragona 26/07/1881. Pàgina 1 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.


27 de juliol de 1881
—————-
Según noticias que hemos podido proporcionarnos, en la tarde del domingo ocurrió una colisión entre varios vecínos de Cabra y Plá de Cabra, con motivo de quienes debían utilizar ciertas agnas, de la que resaltaron un muerto y un herido. Inmediatamente que el señor Gobernador civil intervino tuvo conocimiento de la ocurrencia, dispuso que saliese para aquellos pueblos el señor seretario accidental acompañado del jefe de Orden público. Trasladáronse también al lugar del suceso el celoso señor juez de primera instancia de Valls con la Guardia civil da dicha villa y la de Pont deArmentera que lo hizo á los primeros momentos. El orden quedó asegurado con la llegada de las autoridades.

La Opinión, 27/07/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.


——————————
Los rumores que circularon anteayer acerca de una colisión entre los pueblos de Cabra y Plá de Cabra se han confirmado desgraciadamente, según hemos oído relatar á varias personas procedentes de aquel país.
Parece que desde varios años existe rivalidad entre los dos pueblos por cuestión de las aguas destinadas al riego de los respectivos términos, aguas que nacen en el de Cabra y desde él pasan al inmediato. Los vecinos del Plá aseguran que por concesión ó contrato entre ambos pueblos les pertenece el agua durante cuatro días de la semana y dos á los de Cabra. Estos, no obstante, naciendo las aguas en su término, no quieren reconocer tal concesión ó contrato y de ahí las disputas de todos los años y la colisión babida el domingo y lunes últimos.
El domingo por la mañana se encontraron algunos labradores de ambos pueblos en el sitio en donde se distribuye el agua para que vaya á uno ú otro término, y entre unos y otros comenzaron las disputas; de las palabras pasaron á los hechos, sacando á relucir varias armas blancas y de fuego, mientras que alguno de los que se hallaban presentes, se dirigió á Cabra para tocar á somaten; la campana de la villa del Plá respondió al toque del pueblo vecino, reuniéndose los labradores de ambas localidades y armando furiosa batalla de tiros, garrotazos y cachilladas, sin que les
fuera posible á las autoridades contener el ardor bélico de los contendientes que quisieron ventilar sus respectivos derechos por medio de la fuerza.
El resultado de esta coalienda, según una versión, ha sido haberse recogido dos muertos y doce heridos, y según otra, haber ocurrido un muerto, un herido y varios contusos. De todos modos cualquiera que sea el número de víctimas no podemos menos de lamentar estos sucesos y de llamar la atención sobre ellos de la autoridad superior, para que se deslinden deiinitivamenle y con la mayor urgencia los derechos de uno y otro pueblo, á fin de impedir su reproducción y calmar la efervecesncia que reina entre los vecinos de las respectivas localidades.

Diario de Tarragona 27/07/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.



29 de juliol de 1881
———————————
La fuerza de la guardia civil del puesto de Pont de Armentera, compuesta del cabo 1º José Alonso Pastor y guardia 2º Pedro Martorell Figueras, ha capturado al vecino del pueblo del Pla, Juan Oliva Rovira, presunto autor de la muerte causada con arma de fuego, á Francisco Vives Balañá, vecino del pueblo de Cabra.

Diario de Tarragona 29/07/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.


———————
Nos escriben del pueblo de Pla de Cabra que un delegado del gobierno civil de esta provincia, en vista de la particípación que los somatenes del mismo pueblo y del de Cabra, á toque de campana, habían tenido en la colisión á que dió lugar el aprovechamiento de las aguas comunales, acordó como medida provísional la recogida de armas del somaten y las de los particulares, incautándose la guardia civil de más de 200 armas de fuego; que, á propuesta del mismo delegado, los citados pueblos procedieron al nombramiento de una comisión de los respectivos municipios para que, de acuerdo con la autoridad civil superior de la provincia, se fijen de una manera definitiva los derechos que cada uno de aquellos pueblos tenga en el aprovechamiento de las aguas, motivo de la colisión. El señor Gobernador ha dispuesto que hasta el definitivo convenio, continúe en los mismos alguna fuerza de la guardia civil, encargada de evitar nueva perturbacion del orden público y de regular el uso de las mismas aguas.

La Opinión, 29/07/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.


30 de juliol de 1881
———————————-
Dice un colega que han sido desarmados los somatenes de Plá de Cabra y Cabra, por haber tomado parte en la reyerta ocurrida entre los vecinos de ambos pueblos el último domingo. Para que no se reproduzcan las cuestiones del riego en ambos términos, origen de la reyerta, se ha nombrado una comisión mixta que deslinde el derecho de unos y otros regantes, quedando allí interinamente fuerzas de la guardia civil para prevenir cualquiera alteración del orden público. También se ha abierto una suscricion en los dos pueblos para aliviar la suerte de la esposa é hijos del sugeto que murió en la refriega y socorro de un herido.

Diario de Tarragona 30/07/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.

31 de juliol de 1881

Alguns arguments (inicials) publicats al Correo Catalán, cauen en errades històriques.
——————————
Nos escriben de Cabra diciendo que no son exactos varios detalles que circularon respecto de los sucesos ocurridos en dicho pueblo y el del Pla con motivo dé las aguas del riego en ambos términos, si bien que ya no salimos garantes de las noticias que sobre el particular nos proporcionaron. Dentro de breves días publicaremos una reseña extensa de lo ocurrido.
Sobre el propio asunto leemos en el Correo Catalán las siguientes noticias:
«En una carta que hemos recibido de Plá de Cabra, se nos dá cuenta de la colisión habida entre los vecinos de dicho pueblo y los de Cabra, de que ya tienen conocimiento nuestros lectores. La cuestión, causa de este lamentable suceso, según nos dice la carta, es la siguiente: En 1573, D. Guillen, Arzobispo de Tarragona, dió á Berenguer de Villafranca el término donde hoy se halla Plá, nombre que entonces se le dió, pues antes se llamaba Villa-alba. Durante el reinado de D. Jaime el Conquistador se cedió á Cabra parte del término de Plá por ser muy limitado el de aquella población, resultando ser la parte cedida la mas alta del de Plá, lindante con el de Cabra, pero con la condición de que de los siete días de la semana, durante cinco dejarían los de este último pueblo pasar las aguas del riego á los del pueblo cedente, aprovechándolas ellos los dos días restantes. En la actualidad parece que gracias á la escasez de agua, los de Cabra no cumplen estas condiciones, lo que ha sido causa del conflicto que motivan estas líneas.»

Diario de Tarragona 31/07/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.

—————
Difícil es tráurer en clar lo que ha promogut la disenssió ó col·lisió haguda entre las poblacions Cabra y Plá de Cabra, empero son origen s'ha de reconeixer que es la qüestió d'aiguas. Sens entrar en detalls, més ó menys verossimils que han corregut de boca en boca y han reproduit alguns periódichs pintant lo fet com una verdadera batalla, devem dir, que, en las dos poblacions se aixecá lo Somatent, que's dispararen tiros en abundancia, que parlamentaren los bandos contraris, observant, durant lo parlament, una actitut digna de forsas regularisadas, y que en virtut de las esplicacions que 's donaren terminà la col·lissió, resultant un mort y un ferit.
Com l'assumpto está en mans del tribunal, 'l qual lo dillums al matí se traslada al siti de la ocurrencia, y com per altre part no podem parlar sino per referencias, ens abstenim de allergarnos sobre est particular.

La Patria Catalana. Núm 26. Valls, 31 de juliol de 1881, dins Crònica a la primera pàgina.

—————
Dimecres cap-al-tart, arribaren á esta Vila, lo Gefe Sr. Oliveda junt ab lo delegat del Sr. Gobernador y forsas de la Guardia Civil, dos carros carregats d'armas, procedents del Plá de Cabra y Cabra, en quals punts, se procedí al desarme dels somatens respectius, sens que 's turbes l' ordre, haven quedat en una y altre població, alguns individuos de la Guardia Civil pera acabar de practicar lo desarme.

La Patria Catalana. Núm 26. Valls, 31 de juliol de 1881, pàgina 2.


3 d’agost de 1881
La resposta oficial de Cabra, en una carta al director, signada pel secretari
———————————-
REMITIDO.
Sr. Director del DIARIO DE TARRAGONA.
Cabra 1.° de agosto de 1881.

Muy señor mió; Espero merecer de V. se dignará insertar en las columnas de su periódico y le quedará agradecido su affmo. servidor.
Enterado de los acontecimientos que pasaron entre Plá y Cabra el dia 24 de julio último, por su digno periódico, debo decirle que faltó de veracidad el que pidió su inserción, por cuanto nada hubo de asunto de aguas; sí que empezó la cuestión por los chicos de ambas partes que iban á nadar á la balsa del molino «den Targa» en este término, y que salieron tocando á somaten los vecinos del Plá á las cuatro de la tarde tirando tiros á todos los que encontraban al paso, y que los chicos da Cabra tuvieron que correr mas de un cuarto de hora desnudos, hasta que las autoridades de Cabra al frente de unos cuantos hombres del somaten, á las seis de la tarde, fueron á encontrar á los del Plá, que estaban dentro de este término, á ponerles en orden y á pedirles satisfacciones, encontrando al alcalde de dicho Pla al frente de aquellos grupos, de cuyo desorden resultó un muerto y un herido por parte de los de Cabra que indefensos iban á presenciar aquel atropello.

Disponga de su affmo. servidor, Juan Serraima, secretario.

Diario de Tarragona 03/08/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.

5 d’agost de 1881

——————————-
Se lee en la Paz y Tregua, boletín oficial de los somatenes armados de Cataluña:
«El cabo del distrito del Pla de Cabra don Ramon Martí participa á la Comandancia general del Cuerpo que en la tarde del día 24 algunos jovenes de la villa de Cabra insultaron, puñal en mano, á otros varios muy niños que pertenécen á las del Pla. Apercibidos del hecho los de esta ultima villa tomaron la defensa de los niños alarmándose todo el pueblo y saliendo en son de guerra hacia el de Cabra cuyos vecinos recibieron á los defensores á tiros trabándose una lucha de la cual resultó herido un individuo, y otro preso junto un puñal que llevaba para su defensa. Las antiguas rencilla o enemistades de localidad que reinan entre estos dos pueblos han producido los lamentables sucesos de referencia, en los cuales salen siempre perjudicados los vecinos honrados que ven así turbada la paz y tranquilidad de sus moradas no siendo poco el daño que se ocasiona al somaten en general por
la parte que toman sus individuos en estas contiendas locales perjudicando su buen nombre y reputación. La Comandancia general, atenta siempre a evitar la reproducción de hechos tan sensibles, ha espedido las oportunas órdenes para que en ambos pueblos sean dados de baja todos los individuos del somaten que resulten complicados en la causa que se instruye por el juzgado correspondiente»-

La Opinión, 05/08/1881. Pàgina 3 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.

Una crònica molt detallada dels fets
————————
En La Publicidad, periódico de Barcelona, encontramos una nueva y detallada reseña de dos sucesos ocurridos entre los vecinos de Cabra y del Plá que nos apresuramos á copiar, si quiera sea por los minuciosos detalles que en ella se consignan, y sin que asiulamos en las apreciaciones que en |a misma se hacen. Después de esplicarse la situación topográfica, origen, carácter y costumbres de ambos pueblos, dice el colega citado trascribiendo una carta que ha recibido:

«Aunque al recibo de la presente ya habrá usted tenido noticias, por los periódicos de Tarragona, de los incalificaliles hechos ocurridos el dia 24, en el término de la villa de Cabra, sucesos, mas propios del bárbaro Abu Amema y sus hordas, que de personas civilizadas, creo de mí deber dirigir á usted la presente, con el objeto de que se sepa la verdad pura, podría ser desfigurada en la prensa, en virtud del interés que en ello no pueden menos de tener los zulús que alberga la villa del Plá.
Serian las seis y cuarto de la tarde del citado dia (domingo), en que, encontrándose, como de costumbre, los morigerados habitantes de Cabra en completo descuido y distraídos en las sencillas diversiones propias de los pueblos rurales, cundió por la población, con la rapidez del rayo, la noticia de que una partida de mas de cien hombres, perfectamente armados, habían invadido el término por las partidas llamadas Carpí, Planot y Fonollosa, embistiendo á tiro limpio á cuantas personas circulaban por los campos ó estaban en sus propiedades; añadíase que habían herido ó muerto á un joven de Cabra, cosa que, por fortuna, no resultó cierta, aunque si fué preso y molido á palos.
Llegaron á Cabra, poco después, diez ó doce niños enteramente desnudos, los cuales se estaban bañando en la balsa del «molino den Targa» y refirieron, que les habian dirigido una descarga y arremetido á tiros hasta el otro molino, llamado los «Molinets». Con esto, se puso en completa alarma y consternación al vecindario de Cabra, resolviendo repeler la fuerza con la fuerza.
No hubo poder humano capaz de contener la indignación de los vecinos de Cabra, y aun cuando el alcalde ordenó que se reunieran y organizaran en la plaza, muchos marcharon á las desbandada al lugar de los sucesos, anhelosos de castigar y contener agresión tan inesperada como inaudita.
Marchó también allá el alcalde, con el Ayuntamiento, el juez municipal é individuos del somaten, armados unos y desarmados otros, obedeciendo las órdenes de la autoridad. Al llegar, nos encontramos con que se estaba libraudo á tiros una verdadera batalla, en estremo desventajosa para los de Cabra, que eran pocos y mal armados, mientras que los del Plá, en triplicado número, ya desde el principio, salieron al toque de somaten y ocuparon excelentes posiciones en las colinas.
Acto continuo el alcalde de Cabra mandó suspender el fuego á los que de su autoridad dependian y, por entre las balas que disparaban los del Plá, adelantóse, con el secretario, juez municipal é individos del Ayuntamiento, hacia un grupo de estos, alzando enseña blanca, para que cesaran de tirar, como así lo hicieron. Entonces el alcalde de Cabra preguntó si entre ellos se encontraba el alcalde del Plá ó alguna otra autoridad de dicho pueblo, á lo cual contestaron que dicho alcalde se hallaba al frente de uno de tos pelotones inmediatos, al cual se encaminó el de Cabra, adoptado las mentadas precauciones hasta ponerse al habla coa el alcalde del Plá, para pedirle esplicaciones de hecho tan bárbaro como criminal, á lo cual contestó este diciendo: «había comenzado la guerra para dirimir las cuestiones de aguas entre ambos pueblos y que con la guerra las dirimían.» Amonestole al alcalde de Cabra y le suplicó que volviese á mejor acuerdo, aconsejando la paz, misión que allí le llevaba y que mandase suspender el fuego á varios grupos, que aun tiroteaban, no logrando mas que esta contestación: «ya sabemos que los de Cabra sois todos sabios y que nosotros somos ignonrantes y burros; no estrañeis, pues, que obremos como obramos.»
Llegó en esto noticia de que no lejos de allí habian caído heridos dos vecinos de Cabra, uno de ellos mortalmente. Corrimos sin mas demora, a socorrerlos, interin los del Plá se retiraban, enviando á los heridos su médico y su botiquín, que hasta de estos iban provistos.
El herido grave lo fué Francisco Vives, quien falleció nueve ó diez horas después; el herido leve se llama Juan Civit, y no ofrece el menor cuidado.
Ayer vino el juzgado de Valls á instruir las oportunas diiigencias y anoche llegó un delegado del gobernador civil, quien ha examinado los documentos referentes á aguas, ha reconocido los terrenos de donde fluyen y por donde circulan y ha desarmado el somaten.»
¡A cuantas reflexiones se prestan los hechos que acabamos de apuntar! ¡Cuan poderosamente deben tos vecinos de Cabra llámar la atención a las autoridades! Ventilose el caso ante el juez de primera instancia, cual si se tratase de un crimen cometido por uno o más particulares? O, considerándole imputable á una autoridad; ¿deberán entender de él las salas de la Audiencia? ¿Se limitará la importancia del hecho a una cuestión litigiosa entre dos municipios, cuya solucion atañe al gobernador de la provincia ó á la Diputación provincial?
Confiamos en que las cosas se encaminarán del modo debido y que esta vez no será torcido el brazo de la justicia ni interpretada la administracion civil á gusto de magnates de la política, que suelen hacer gala de imponer su capricho á los pueblos rurales, que frecuentemente les sacan del olvido y de la nada el dia del sufragio electoral.
Prometemos no quitar el ojo de esta cuestión, para exponer á su tiempo nuestro criterio, combatiendo frente á frente, si las hay, las que hoy dia, por carecer de nombre mas decoroso, llámense irregularidades”

Article extret de La Publicitat de Barcelona, publicat al Diario de Tarragona 05/08/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.


Carta oficial des del Pla. Segosn el membret, es va enviar el mateix dia que la del secretari de Cabra, no obstant això fou publicada alguns dies més tard.
7 d’agost de 1881
—————————————
LAS AGUAS DE CABRA.
Plá 1. de agosto.
Sr. Director del Diario de TARRAGONA
Muy señor mío: pocas veces se ofrece en este pueblo ocasión de escribir á V. algo que pueda interesar á los lectores de su periódico, pero por desgracia tengo hace dias triste y abundante materia con que llenar unas cuantas páginas que gracias á una ausencia mía llegan á V. con algún retraso, aunque no han perdido su oportunidad.
Data ya de siglos y á partir de la época de la reconquista contra los árabes, y á propósito del caudal de aguas que procedente del distrito municipal de Cabra sirve para regar las tierras de dicho distrito y del de Plá, una rivalidad permanente entre los vecinos de ambas poblaciones, sin que hayan bastado á calmarla de un modo absoluto las decisiones unánimes de los tribunales de justicia que han dirimido varias veces la cuestión, siendo la primera de las sentencias la del rey D. Jaime en 1233, y la última la dictada por la Audiencia á mediados del siglo pasado y que fijó para Cabra dos
dias á la semana, lunes y viernes, en que pudiesen aprovecharse de las citadas aguas para el uso de sus molinos y riegos, y los otros cinco días para el pueblo de Plá. A pesar de esto los de Cabra han dejado de respetar este acuerdo repetidas veces, y solamente cuando las autoridades administrativas han querido sostener el derecho fijado por la sentencia, se ha visto esta perfectamente cumplida. Son infinitas las comunicaciones pasadas por los gobernadores civiles al Ayuntamiento de Cabra, previniéndoles que no usurpen el agua al Plá los cinco dias que á este pueblo corresponden, que si Cabra ha sido tenaz en aprovecharse de dichas aguas cuando ha podido, no ha sido menos tenaz Plá en defenderse, acudir á la Administración y en dejar siempre interrumpida la prescripción que de otra suerte pretenderían alegar los de Cabra. Y es de advertir que se trata de tres diferentes manantiales ó clases dé aguaa, y sobre todas han vertido pleitos. La mas disputada es la que baja por el Coll de Cabra y entrando en la balsa del molino conocido de antiguo por molino de «Pedro Queralt», sir-….… de Cabra los lunes y viernes, debiendo los demás dias de la semana correr hasta el distrito municipal de Plá para el movimiento del molino que antes era del comun del pueblo, y de dos de propiedad particular y para el riego de las tierras del propio término de Plá.
Hay otras aguas de que disfruta el Plá y son las del torrente de la «Fenollosa» y otras cuyas fuentes inmediatas á este torrente se han untilizado esclusivamente para el consumo de los vecinos de Plá. Aunque sobre todas ellas han vertido pleitos entre ambos pueblos, las primeras, las del Coll de Cabra han sido las mas disputadas y dado lugar á pleitos y colisiones sangrientas. Pocas, sin embargo, registra !a historia que se hayan presentado mas graves que la que ha tenido lugar el dia 17 del pasado julio y que á no intervenir los alcaldes de los dos citados pueblos amenazaba convertirse en sangrienta y enconada lucha.
La escasez de aguas de este verano ha dado lugar como otras veces á que los de Cabra no hayan dejado libres las del Coll de este nombre los cinco dias que corresponde al Plá, y las tierras y molinos de este último pueblo se han quedado sin regar las primeras y sin funcionar los segundos. Los de Cabra tomaban de la acequia toda el agua que les convenia, llegando al punto la desaveniencia que cuando no les convenia el agua preferían los de Cabra arrojarla al torrente desviándola de la acequia para que no pudiese aprovecharse por los del Plá.
Estos hechos, la exasperación que produce en los pueblos la falta de aguas y mas el desposeimiento de la que existe y á que se cree tener derecho, algunos lances y provocaciones mediadas en los dias que procedieron á la asonada, entre vecinos de ambos pueblos, la reclamación del alcalde de Plá al señor gobernador civil, el oficio de este al alcalde de Cabra previniéndole dejase libre el agua los dias que corresponde al Plá, tenían ya tan soliviantados los ánimos que bastó la amenaza que con arma blanca, hizo un vecino de Cabra á unos jóvenes de Plá en tierras de este último distrito y junto á los mismos molinos, bastó esta chispa para que prendiera el fuego en aquella ya tan preparada hoguera, y entrando en Plá los citados jóvenes y siendo domingo, al oír sus convecinos la amenaza de que acababan de ser objeto, acudió el pueblo en masa, llegando á reunirse en número de 600, provistos muchos de arma de fuego y los demás con azadas y otros instrumentos de labranza.
Los 6 ó 7 vecinos de Cabra que estaban junto á los molinos de Plá emprendieron la retirada y llegando a Cabra dieron noticia de la salida de los de Plá, con lo cual amotinado aquel vecindario acudió al toque de somaten ó rebato, lo que imitado por el de Plá y á la vista los dos pueblos armados y avanzando estratégicamente hasta llegar á la divisoria de ambos distritos, daba al cuadro un aspecto imponente y amenazador.
Los de Plá esperaban, perfectamente apostados cerca del confín, á que avanzaran los de Cabra que lo hicieron estendiendo sus fuerzas y apoyándolas en las colinas y caseríos, hasta que cerca ya las dos huestes, sonó el primer tiro y el fuego se hizo general.
Afortunadamente los dos alcaldes de Plá y de Cabra lograron comunicarse y suspendiéndose el fuego acordaron que unos y otros se retirasen á su pueblo y acudiesen á la autoridad para que dirimiese la discordia, pero mientras las conferencias se celebraban, suspendido el fuego, se tuvo noticia de que un vecino de Cabra había sido mortalmente herido durante la acción y estaba espirando, y dos mas de Cabra heridos también. Aunque la llegada de esta noticia hizo creer que las hostilidades volverían á romperse, la cordura y el tesón de ambos alcaldes impidieron que corriese mas sangre y los dos pueblos contendientes volvieron cada uno á su campo.
Al dia siguiente acudió el señor secretario del gobierno, encargado de este por ausencia del señor gobernador, acudió tarabien el Juzgado, se procedió á la captura de un vecino de Plá á quien se
atribuía Ia muerte del de Cabra, bien que se dice no se hallaba en el sitio á la hora de la refriega y que acudió después, y finalmente el señor gobernador llamó á su despacho una comisión de cada pueblo, presidida por su alcalde, y convinieron en que aquel pasaría esta semana al sitio de la ocurrencia para enterarse de la cuestión y estudiar los medios de evitar colisiones como la última que nos recuerda las de los tiempos de la Edad Media.
Mientras no se imponga á estos pueblos el establecimiento y funcionamiento de un sindicato de aguas y se destinen dos parejas de guardia civil durante algunos años, todo el tiempo del riego, encargados de sostener los acuerdos del sindicato, no es de esperar haya paz entre Plá y Cabra. Si Cabra cree tener derechos que Plá le niega, apoyado en las sentencias de los tribunales que le favorecen, acuda en hora buena á estos mismos tribunales, y alegue cuanto le parezca, pero Ínterin las sentencias no se modifiquen es obligación de la autoridad superior administrativa amparar los derechos reconocidos por estas mismas sentencias, pero ampararlos de un modo eficaz, no con meras comunicaciones, sino estableciendo allí un sindicato y fuerza pública que vigile y evite la repetición de unos desmanes que deshonran al país en que se cometen, puesto que dan lugar á creer que no hay aquí …………..y que ningún respeto merecen los tribunales y las autoridades. Veremos pues, las resoluciones que adopta el señor gobernador.
De V. afectísimo y S. S.— I.N.

Diario de Tarragona 06/08/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.



7 d’agost de 1881
————————
El señor gobernador de la provincia no ha parado en la capital desde que volvió de Oviedo. Apenas llegado, se fué á la fiesta mayor de Espluga; luego á Valls y á Plá y Cabra; ahora á la fiesta mayor de Virabodí; después ya veremos á donde va, porque parece que tiene mucho que hacer en los pueblos. Aquí no se tiene noticia de un gobernador que haya viajado tanto en tiempo de elecciones como el Sr. Valledor, y cuidado si se deja sentir la canícula.
…..
Sabemos que a la llegada del señor gobernador á los pueblos de Cabra y Plá de Cabra, reunió á los principales regantes y á las autoridades de ambos pueblos, consiguiendo que nombraran una comisión encargada de organizar un sindicato redactar el oportuno reglamento, á fin de impedir la reproducción de escenas como las del 24 de julio.

También inició una suscricion para socorro de la viuda del vecino que murió en la refriega, encabezándola dicha superior autoridad y suscribiéndola desde luego los Ayuntamientos de ambos pueblos y principales contribuyentes.

Diario de Tarragona 07/08/1881. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.


—————
Dijous al vespre arriba á la Vila lo Sr. Gobernador de la província: l’ acompanyavan los amichs indispensables. Várias foren las conversacions sobre sa vinguda. Uns deyan que si venia pera donar una fregada d' orellas á certas personas situacionistas; altres que era per las cuestions hagudas entre 'ls pobles del Plá y de Cabra. Sia lo que 's vulga lo que nosaltres creyem es que en las Capitals hi fa molta calor y lo que moltas vegadas se tracta es de respirar los aires del Camp. Ahir al dematí se despedí de nostra Vila, retornant á la capital, segons tenien entés.

La Patria Catalana. Núm 27. Valls, 7 d’agost de 1881, dins Crònica a la primera pàgina.


—————
En lo número passat deyam qu' era difícil treure en clar lo que había promogut la col·lissió haguda entre los vehins de Cabra y Plá de Cabra, es á dir, que no podiam ab seguritat indicar lo que habia donat peu á las escenas guerreras que presenciaren aquells camps.

Lo Diario de Tarragona ha publicat un remitit firmat par lo Sr. Secretari de Cabra en que se diu que la cuestió no fou promoguda per aiguas sino per uns nadadors que foren atacats y 's vegeren obligats á fugir sens tindré ni temps per vestirse. Aquesta versió fou de las primeras que 'ns comunicaren y deixém als lectors lo apreciarla fins hont se mereix.

Nosaltres no descreyém lo qu' afirma lo remitent, empero, adémes ens sembla hi ha barrejada la consabuda qüestió d' aiguas.

La Patria Catalana. Núm 27. Valls, 7 d’agost de 1881, pàgina 2



© Josep M Rovira i Valls, 14 de setembre de 2017










dimecres, 4 d’octubre de 2017

1880 - El metge Giné a Cabra

La gent de Cabra que havia marxat a viure a fora, acostumava a tornar cada any per la Festa Major que, en aquella època i fins a finals dels anys setanta del segle XX, se celebrava el 14 de setembre, festivitat de la Santa Creu. Expliquen que el metge Giné ho feia cada any; habitualment s'estava a la finca de la Parellada. Expliquen moltes anècdotes d'aquella època.

Mireu: http://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=KF

La notícia és poc rellevant, però interessant per aquells que segueixen la biografia del metge Giné.

Nos dicen de Cabra que el dia 13 del actual llegará á aquella villa, de donde es natural, el conocido é ilustrado catedrático de la facultad de Medicina de este distrito universitario, don Juan Giné y Partagás. El señor Giné se propone pasar unos cuantos dias en dicho pueblo en compañía de su apreciable familia y numerosos amigos.

La Opinión, 11/09/1880. Pàgina 2 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.

dijous, 14 de setembre de 2017

1928 - Joan Queralt de Cabra (ciclista)

El «Sport Ciclista Vallenc» organiza para mañana, domingo, a las 5 de la tarde, una carrera por equipos, cuyo recorrido será el siguiente: Valls, Vallmoll, Masó (tres vueltas). 
Total, 45 kilómetros aproximadamente.
Se disputarán los corredores valiosos premios.
Los corredores inscritos son los siguientes:
José Figueras, de Valls, y A. Panadés, de Sarreal.
Juan Queralt, de Cabra y Juan Torrents de Masmolets.
José Martí y E. P. de Valls.
Juan Roig y A. Cervelló, de Valls.
A. F. de Valls y Ángel C.
Juan Torrell y Alejandro Sostres, de Valls.
J. R. y  A. Niubó, de Valls.


Font: La Crònica de Valls (Valls) 07/07/1928 - Página 4



Desconeixem encara de quina casa era l'afeccionat al ciclisme Joan Queralt, cabrenc, que es va inscriure a la citada cursa de 1928, formant equip amb un altre ciclista de Masmolets.

Recordem que a Cabra hi havia Queralt a la data:

Joan Queralt de Cal Taclot (o Teclot)
Joan Queralt de cal Pipet (del carrer fondo o carrer de les Sales)
Joan (?) Queralt de cal Penca (al carrer del Vall o carrer Major)
Josep Queralt de cal Duch al carrer del Vall (no hi havia cap Joan)
Queralt de cal Queralt (no hi havia ningú amb el cognom Queralt)

Amb la finalitat d'enriquir aquest blog, si teniu més informació de les persones o families que hi surten, podeu fer-hi les aportacions que desitgeu i les publicarem.

dimecres, 14 de setembre de 2016

1748 - Problemes amb l'aigua (Pla - Cabra)


7 Julio 1748.—Se oponen los vecinos de Cabra a que los del Pla se apropien el agua de su término. Con motivo de la construcción de un acueducto en la Fonollosa, ocurren diarias incidencias entre los vecinos de una y otra villa. Hoy, domingo, más de 40 muchachos de Cabra apedrean con hondas a los jornaleros que trabajan en dichas obras. Luego intervienen las mujeres, hiriendo con una azada al albañil Ramón Voltas. Y finalmente, con picos y otros aperos, destruyen mujeres y chiquillos el acueducto. Los hombres, vecinos de Cabra, presencian la destrucción, silenciosamente, formando grupo, desde alguna distancia.

Font:
Aquesta notícia de 1748, va ser publicada a la secció d'efemèrides de La Crònica de Valls (Valls) del dia 07/07/1928 - Página 3 (secció Efemerides). Desconeixem la font original.

dimecres, 15 de juny de 2016

1880 - Francesc Tous i Mestre, llienciat en medicina

La notícia ens dóna costància d'un altre jove de Cabra que obté el títol de metge. La singularitat de la dada és que, el personatge en qüestió, és un dels pocs cabrencs que van poder accedir a una carrera universitària al segle XIX. Un altre cabrenc, el doctor Joan Giné i Partagas (1836 -1903) s'havia llicenciat el 1858.

Ha recibido el grado de Licenciado en Medicina y Cirujía esta Universidad*, D. Francisco Tous y
Mestre, natural de Cabra.


Diario de Tarragona 04/04/1880. Pàgina 3 - Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.
 
*Es refereix al districte universitari de Barcelona, al qual pertanyia la ciutat de Tarragona.

El cognom Tous a Cabra el trobem a:

Tous de cal Balanyà, al carrer del Vall (de Soldevila o Major)
Tous de Cal Gallard, al carrer Fondo (o de les Sales)

Emparentats amb cal Gallard:
Marimon Tous (de cal Pau fuster) al raval de la Creu
Rovira Tous (de cal Cossiol) a la cantonada del carrer i la plaça de la Creu

Emparentats amb cal Balanyà:
Tous Esteve de cal Pep Balanyà, a la plaça Nova.

dimarts, 8 de desembre de 2015

Vocabulari Cabrenc











Recull de paraules i expressions populars de la parla de Cabra.

En té cura: Josep Maria Rovira i Valls 

Darrera actualització: 6 de setembre de 2017


A Cabra diem:


A (41)
Abogat (advocat) Font: Salva (Ponet)
Acere (ara se'n diu vorera o voravia) ("El cotxe de línie parave a la plasse de la Creu, davant de l'acere del Bar") :: ACERA f. 
Cada una de les voreres del carrer, més altes que la resta del carrer i ordinàriament enllosades o enrajolades, que els qui van a peu utilitzen per al trànsit; cast. acera. Omplint l'ample de l'acera, Pons Auca 106. Segut a l'acera, vaig calarme les botes, Ruyra Par. 24.
  Sinn.: voravia, vorera.
 Etim.: pres del cast. acera < llat *faciaria. (DCVB) 
Acotar-se (Ajupir-se) Font: Àngels de Cal Daniel
Acotxar-se (acotar-se, ajupir-se) 
Afartar Atipar, menjar molt. 
Agitat, agitar-se (estirat o estirar-se al llit) Font: Salva (Ponet) 
Àguila (àliga) A Cabra la societat de caçadors és diu l'Àguila, no l'àliga. 
Aideia, aideie (idea) Tinc una aideia! Font: Joan Salvadó Rovira
Aigüera (pica per rentar-hi els plats)
Aixòs, allòs. Sen deriva d'aixòs, d'allòs, d'aixonses, d'allonses.
Aixut 1 (sec, no mullat) No plou gaire, a sota els cotxes encara és aixut.
Aixut 2 (de caràcter poc empàtic, introvertit, reservat)
Alçar (Aixecar) No cal que t'alcis. Alca't. Font: Salva (Ponet)  
Alegu (alego) :: ALEGO adv. vulg. 
Prompte, dins poc temps; cast. en seguida. «¿No vindràs?—Alego vinc» (Valls). «Alego alego serà la fira» (Baix Maestrat., ap. Garcia G. Vec.).
 Etim.: barbarisme, del cast. luego. L'ètim llatí īllĭco, proposat de qualcú, és impossible. (DCVB)
Aleu (bé o bò de salut) No em trobo gaire aleu. Font: Salva (Ponet)
Allavorens (llavors)
Alonsu (alonso) "Ets un alonso. No facis l'alonso"Dit a l'home corpulent, de gran envergadura. També al que es comporta com un animalot o que fa el ruc. 
Alonso, prové d'onso, la forma popular d'anomenar a l'ós. Fer l'alonso, per tant, és com dir que imites o t'assembles a un ós.
Alses, les (prolongació dels costats del remolc o del camió que serveix per augmentar la capacitat de càrrega) 
Anou, anous (nou, nous) Fruit del noguer. Es diu d'ambdues maneres.
Antes (abans) 
Apriar (arranjar) També apariar
Apriat (ben vestit, arranjat) També apariat
Aqueix, aqueixa (aquest, aquesta) Font: Salva (Ponet)
Arcalde (alcalde) Font: Txell
Arecerat (a recer, a l'esguard)
Arengada de "casco" (Arengada de casc) Les arengades formen part dels anomenats "peixos de rostoll" amb el bacallà i el congre. Aquests peixos, eren els únics que, gràcies a la seva conservació amb sal, arribaven a la Catalunya interior. Se'n deien arengades de casco, per què venien totes dins un recipient de fusta, d'un pam d'alçada i de dos pams de diàmetre. Se li deia "casco" a una mena de barril (hem sentit a dir arengades de barril) o de bóta (a València en diuen sardines de bóta) a l'interior del qual les arengades estaven disposades en cercle amb les cues cap al centre i el caps cap enfora, i apilades en diverses capes. El DCVB recull l'entrada casc:  a) Espècie de bóta de fusta poc fonda, que serveix per a posar-hi arengades ben atapeïdes formant cercles concèntrics i superposats (Empordà, Tortosa).
Arpillots (arpitllots, arpiots) :: ARPILLOTS m. pl.: 
V. arpiots.  ARPIOT o ARPIOTS (amb ses var. arpillots, arpillocs, arpiocs). m. 
|| 1. Eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l'altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla (or., occ.). Aquesta eina serveix per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates, etc. Els homes, negrosos, palplantats als marges amb la fanga o els arpiots, Llor Laura 226. Etim.: derivat de àrpies. (DCVB)
Arrecera't (en el significat d'atansa't, a una persona o cosa) 
Arrefredat (refredat) "estic arrefredat" 
Arrojar (vomitar) 
Ascle, ascles. Troç de llenya pel foc. 
Asclar. Fer ascles (Me'n vaig a asclar llenya per l'hivern)

Asmari (armari) Font: Txell 
Astòpsie (autòpsia)
Assanari (escenari) 
Auberador (abeurador) També abaurador (abeurador) Font: Sandra Solanes Montalà 
Aubergínie, esbargínie (albergínia)
Aulives (olives) 
Aumetlles (ametlles) També: vallanes, anous o nous.
Aurelle, aurelles (orella) 

B (19)
Baberu (també dit superu (pitet de roba que evita que la canalla s'embrutin) 
Bagatzem (magatzem) Font: Alba Rovira Guasch 
Bajoca, bajoque 1 (fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella) "per sopar farem trumfuiceba amb bajoques" 
Bajoque 2 (bajoca: ploramiques) 
Banderine, banderines (mandarina) Font: Txell 
Bart (Bar) Tant diem l'acera del Bart, el Ramon del Bart (renom d'una casa del poble on hi havia una taverna), com ens trobem al bart. Font: Anònim; Font: Salva (Ponet) 
Bàscure (bàscula) 
Basí  (potser besí o vesí o vasí) (orinal)  Font: Nuri Marimon Gilisbars 
Basiclete o basiglete (bicicleta) 
Baurar (beurar) 
Bè, bèns, (un bon ramat de bèns) 
Bentost (tot just arribar..., ) (ben prest) Font: Joan Rendé 
Bitlles (jugar a bitlles )
Bitllot El bitllot és un penis descomunal. (les bitlles van darrere del bitllot!)
Boi (boy o voi) Es fa servir en substitució de tant com: "portava boi cinc o sis conills" També en substitució de quasi, gairebé: "ja boi que puts" " Quina edat té? Boi quaranta anys". Aquesta paraula no l' hem trobada a cap diccionari. 
Bolsó (carreu de pedra)
Brossa (escombraries) "El cossi de la brosse" també "el cubu de la brosse" 
Burille (també colille) burilla f. Punta de cigar o de cigarret. (DIGEC) Llosca de cigarro (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Penedès, etc.); cast. colilla (DCVB) 
Buxarde (eina de picapedrer) Font: Joanito Tous

C (34)
Cabiló (cabiró) Font: Àngels de Cal Daniel
Cabre, cabrete, bóc
Cabaler  El gran és l'hereu i l'altre el cabaler.
------------------------------------------------------------ 

CABALER m.|| 2. Fill que no és hereu (Cerdanya, Vall d'Àneu, Conca de Tremp, Solsona, Lleida, Pla d'Urgell, Penedès, Vendrell, Valls); cast. segundón. Es diuen cabalers perquè els pares els donen algun cabal perquè puguen negociar i fer-se un patrimoni. Es diu primer cabaler el germà més petit, i segon cabaler el germà immediatament anterior al més petit (Balaguer). Lo cabaler que va curt de quartos i fa una lluna de blat a son pare, Serra Calend. folkl. 19.Etim.: derivat de cabal, I.  (DCVB) 
Cal, Ca la. Jo sóc de cal Biló, i ella de ca la Pepa Duga.

Calagró "la cervesa en dejú em fa calagró ..." 
Calçasses La seva done li fa fer el que vol. És un calçasses! CALÇASSES m. Home mancat d'energia, que es deixa dominar per altres, especialment per sa muller; cast. calzonazos. Fon.: kəɫsásəs (pir-or., or., bal.); kaɫsáses (occ.). Etim.: augmentatiu pejoratiu de calces.(DCVB)  Font: Rafel Fortuny Balcells 
Canella, canelles (de la font)
Capcot (preocupat) Va marxar, capcot, sense dir res a ningú.

Carallot! Ets un carallot! CARALLOT m. Home curt d'enteniment, beneitot (or., occ.); Intens.: pejor.: carallotot (Au, calla, carallotot!, Lluís Rec. 48). Etim.: derivat pejoratiu de carall. Font: Rafel Fortuny Balcells
Carrutxes (caminador per la canalla)
Cartró (cartó) Una capsa de catró, un cavall de catró.

Cartró d'ous Un cartró d'ous equival a dues dotzenes i mitja d'ous. És la unitat de venda a una granja de gallines. En una caixa d'ous tradicional, hi posaven dotze cartrons, que són 30 dotzenes, per tant 360 ous. 
Casete, la (la caseta del tros) 
Caragol, caragols (cargol)
Cassal (lloc on posar el gra) CASSAL m. || 2. a) Cadascun dels compartiments quadrangulars, separats per parets baixes d'obra, que en els molins d'oli i en les cases de pagès serveixen per a tenir depositades i triades les diferents espècies d'oliva o de cereals (Urgell, Penedès, Camp de Tarr.). DCVB
Catxar, cardar, fotre (follar)
Canalle, canallete  (canalla: nens i nenes més o menys petits)

Cantamanyanes castellanisme (insult simpàtic) Font: Alba Rovira Guasch
Càvac (càvec) CÀVEC (i ses variants càvet i càvic). m. || 1. Espècie d'aixada que té la fulla ampla de la part posterior i estreta de la part anterior, de manera que resulta de forma trapezial o triangular, i serveix per a cavar; cast. azadón. (DCVB)
Cèntims (en lloc de diners) "a case seue tenen molts cèntims ..."
Concu, conca (solter o soltera més aviat gran) "Qué s'ha casat el Pepito Biuret? - No, s'ha quedat conco" Font: Nuri Marimon Gilisbars
------------------------------------------------------------ 

CONCO m.|| 2. Fadrí vell, que generalment queda a la casa pairal governada per son germà l'hereu (pir-or., or., occ.); cast. solterón. Si ella seguia essent donzella, ell s'havia quedat conco, Oller Rur. urb. 27. Hi havia un pagès conco i ric, que va adquirir el costum... de fer quelcom, Carner Bonh. 169. Var. form.: avoncle, avonclo, oncle, onclo, blonco. Etim.: del cat. ant. avonclo, ‘oncle’, deformat en el llenguatge infantil. (DCVB) 
Contru, butifarre, manille, rei, cavall, pute, as, contru, recontru, sanvicens, arrastro, de cul, de cara, escambrilla, barreja, talla, escapça, arreplega, teves, meves, nostres, vostres, naltros, valtros, sortida de cavall sortida d'animal, tres manilles i un as botifarra faràs,
Cony, xone (vulva)
Cordill (cordill) [s. XVII; de corda] m 1 Fil gruixut de cànem retort, de dos a quatre caps, emprat per a lligar i fer cosits. (GEC) 
Conresar  (conrear)
Coperative la, la Cuperative, la Comparative, la Cuprative (la Cooperativa Agrícola)
Cotxe de línie, el ( la Sarralenca: autobús de línia que feia la línia de Sarral a Tarrragona, per Valls, dos cops al dia) 
Crio castellanisme (infant; persona que es comporta com un nen) 
Culegit o cul·legit (Col·legi, escola) "Antes anàvem al cul·legit de pàrvuls ..." 
Curante nombre (quaranta) 
Cutxaró o Cutxarón (cullerot) Font: Alba Rovira Guasch 
Cunye (cuina) Anònim; Font: Salva (Ponet) 
Curra (per batre a l'era)  A Solivella feien curres per les eres. eren perfectes. A algunes dones se'ls deia que eren com una curra de Solivella, no per perfectes sino per rodones.
Recordo que el meu padrí (de cal Po) en va anar a comprar una. Font: Joan Vives, de cal Po. 
Cuscó, cusconar (coscó, cosconar) 

 

D (21)
Dar (v.) dave, darie (donar) 
Dat (donat) Qui t'ha dat això? M'ho han dat i prou!  Font: Maria Morató Ferré
Dat ... (qui sap ... potser ...) Dat si està tancada la porta? Dat si ha entrat el gat? Aquesta construcció, sempre amb interrogació, la fan servir sovint moltes famílies del poble. La tenim també a l'apartat d'expressions. Font: Maria Morató Ferré

Davall ( de sota) "El gat s'ha amagat davall de la taula" Font: Sandra Solanes Montalà 
Dallòs, daixòs 
Daixonses, dallonses. També Dallonsis Font: Rafel Fortuny Balcells 
Defore (defora) "Els pagesos de Cabra van al defora" 
Dematí "Quedem per demà al dematí"
Desmanegat, desmanegada (desfeta) A Cabra ho diem referint-nos a persones (... al morir l'hereu, la família va qudar desmanegada) o també a objectes (... tenia el carro desmanegat) o a cases senceres (... teníen la casa desmanegada)
Despitralat
Después ahir (abans d'ahir) Font: Josep Aluja (Marí) 
Deunidó (déu-n'hi-do) -Aquest tros té 6 jornals. -Deunidó el gran que és.
Deunidoret
Dillums (dilluns) 
Dimats (dimarts) 
Dingú (ningú) "No ha vingut dingú" 
Diós o Adiós (adéu) Font: Alba Rovira Guasch 
Dòs, dòç (doncs)
Devers o debers (deures) No sortiràs fins que no acabis els debers! Font: Alba Rovira Guasch 
Dumenge (diumenge)
Dur (v.) duie, duràs (portar) 

E (43)
Edredón (edredó) castellanisme.
Encabat (substitutiu de després) ... primer al cafè i encabat cap al tros. Font: Salva (Ponet)
Endebades
Endegar (posar en marxa) Vaig a endegar el sopar. Font: Josep M Balcells (cal Mason)
Enjuse (enjusa) Contrafort que dóna resistència a una paret. (DCVB)  Font: Joanito Tous
Enraonar (parlar) Font: Rafel Fortuny Balcells
Ensufatar (ensulfatar, sulfatar)  Font: Francesc Ferré Ferré, Sisco del Mas

Ensulsir (El pou es va ensulsir. Les parets es van anar desfent i va acabar perdent-se) Font: Joan Vives, de cal Po.
Ensumanie (xemeneia) Font: Anna (cal Daniel); Sandra Solanes Montalà
Enterro (enterrament) S'ha mort el Pau. Hem d'anar a enterro.

Entesos! Ho fem servir per dir que estem d'acord. Font: Àngels de cal Daniel
Entrepussar (ensopegar) Font: Alba Rovira Guasch 
Envescat, envescada. Molt brut, especialment de matèria greixosa.
Ermassot  (pronunciem armassot: terra erma, que no es conreua) 
Errar, errar-se, errat (equivocar-se) M'hai errat de forat!  Font: Salva (Ponet) 
Esbaconar
Esbatussar
Esberlat Font: Joan Rendé 
Esbotzat Font: Joan Rendé 
Escarponar (amb el sentir de fer molt de mal a algú o a algún animal) Font: Francesc Ferré (Cisco del Mas) 
Escorregut (l'escorregut del caldo)

Esmicolat Font: Joan Rendé 
Estenallat o Estanallat (ha fet tant d'esforç que ha quedat estenallat)

Estripat Font: Joan Rendé 
Estripagossos (filferro amb punxes per fer tanques i paranys) 
Esquinçat Font: Joan Rendé 
Esquitllevi (d'esquitllevi) Hi passava d'esquitllevi ... 
Escadusser (desaparellat, que no forma par de cap grup, ...) Font: Joan Rendé 
Escardalenc (molt prim) 
Escarxofes (carxofes) 
Escambrilla (Joc de cartes conegut també com la brisca)
Escambrillar (remenar les cartes abans de començar a jugar) Font: Txell 
Escarnir
Escatllar o esquetllar (treure la pellofa de les ametlles)

Escatllot (també escallot) (ametlla que no es pot escatllar, borda, de baixa qualitat)

Esporgar 
Esprimaxat (molt prim)

Escavallar  ESCAVALLAR v. tr. 
Esporgar la vinya, treure'n els cavalls o brotó (DCVB) 
Escurar 1 Escurar el plat (Netejar d'adherències un recipient, un estatge, un conducte -DCVB) 
Escurar 2 (Netejar la soll, el corral) Molt emprat pels ramaders de Cabra. 
Escurat (estar escurat, pelat, arruinat, sense diners)
Estalsi (sutge) Font: Salva (Ponet) 
Estovalles (tovalles) 
Estumacar (estomacar) ESTOMACAR v. tr. Apallissar, pegar un fart de llenya (DCVB) Font: Rafel Fortuny Balcells 

F (13)
Fandilles (faldilles)
Faram (afaram) (bèstia)

Farum (ferum) Olor forta :: FERUM o FARUM f.  || 3. Olor en general, dolenta o bona (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Valls); cast. olor, tufo, perfume. Atret per la dolça farum que d'ells s'escampava, Pous Empord. 6. «A la cuina es sent una ferum de bona minestra!»
Etim.: del llatí vulgar *ferūmen, ‘rastre de fera’ (cf. la variant *ferāmen que ha donat origen al català feram) (DCVB) 

Fart (tip, satisfet en excés)
Fato, fatada  Font: Pep Vadrí
Fesols :: FESOL [s. XIII; del ll. faseŏlus, i aquest, del gr. phásēlos, íd.] (DIGEC) 
Fenyade (feinada) "Avui no ho acabarem. Hi ha una fenyade! 
Fiblar la bóta Ficar (posar) "fica-ho aquí que no farà nosa"
Fóre (mode condicional del verb ser o ésser: seria) "fóra interessant ..." Font: Alba Rovira Guasch
Fradolic (fredolic, bolet)
Fuig, fuig d'aquí!
Funció (espectacle generalment teatral) "anem a veure una funció a l'envelat" Font: Alba Rovira Guasch  
Fuscaldes, Fuscaldetes, (Fonstcaldetes)  

G (14)
Gabine (cabina) Tant la del camió com la telefònica. Font: Salva (Ponet)  
Gairot (de gairot) Anava de gairot. Baixava de gairot ...

Galifardeu Font: Pep Vadrí 
Gallete (galleda)  
Gambairots (bromes que tapen el sol) Font: Salva (Ponet) 
Garrí, garrinet, gorrí 
Gassiosa, graciosa, gaseosa, gasosa,
Gavinet (ganivet)
Ginoll, ginollera (genoll) 
Gendre, el (el marit de la filla de la casa) "el gendre de cal Pubillet" 
Gramole (tocadiscs) 
Grosal (varietat d'olives al terme de Cabra) Font: Joan M Rovira (cal Biló) 
Gordal (varietat d'olives al terme de Cabra) Font: Joan M Rovira (cal Biló)
Guixots (dit genericament de les restes d'una obra)

H (5)
Hai (he de...) "Hi hai d'anar" 
Hi han (hi ha) "Hi han moltes persones ..."

l'Home dels nassos (Per enredar als més petits "A cal Carro hi ha arribat un home que te tants nassos com dies te l'any" 31 desembre) 
l'Home de les orelles (Per enredar als més petits "A ca l'Isabeló hi ha arribat un home que te tantes orelles com dies te l'any" 30 desembre)
Homens (homes) Font: Salva (Ponet)

I (3)
Interfonu (intèrfon, intercomunicador)  Font: Alba Rovira Guasch
Ideie (idea) "no en tinc ni ideie!"
Indicció (injecció)


J (4)
Jove, la (la dona del fill de la casa. "la jove de cal Boire")
Jabalí
Jaio, jaie  (jai, iaio) Vell, persona de molta edat.
Jovens (joves) Font: Salva (Ponet)

L (7)
Lavative (lavativa) Higiene, medicina "Diu que li posaran una lavative i a veure si li marxa el mal de panxa"
------------------------------------------------------------ 

LAVATIVA f.
Injecció d'aigua o altre líquid en el recte, per a fins medicinals. Altre temps sa xeringa no s'acostumava emprar més que per dar lavatives, Roq. 46.
Etim.: derivat del llatí lavare ‘rentar’. (DCVB)

Llangonisse (llangonissa) Embotit

Llargavistes (prismàtics, binoculars)

Llimpiar (netejar) castellanisme Font: Sandra Solanes Montalà
Llongues  Les regnes o riendes per manar l'animal.
Llum el, m. (ha maxat el llum, apague el llum, encén el llum)
Lluscu (llusco) llusca (Que no ho veus? Que ets llusco o què?) Font: Nuri Marimon Gilisbars
------------------------------------------------------------   
LLUSCO, LLUSCA adj.  || 1. Llosc (pir-or., Empordà, Garrotxa, Bagà, Gironella, Cardona, Solsona, Costa de Llevant, Vendrell); cast. cegato. Perduda en l'ayre sa apagada mirada de llusco, Oller Rur. Urb. 241.
|| 2. fig. Curt d'enteniment (Vic, Pineda, Vallès); cast. bobo, tonto. DCVB 

Lu (lo) art.  M'has estripat lus pantalons!

M (29)
M'hai (M'he de ...) "M'hai de comprar uns pantalons" Macà! Expressió de sorpresa. Font: Rafel Fortuny Balcells
Malandandu "ets un malandandu" Font: Anna (cal Daniel) No te'n refiïs: és un malandandu. A Cabra ho diem en el sentit de que és perillós, de mal fiar. MALANDANDO m. Home infeliç. DCVB
Mallà! Ah Mallà Expressió de sorpresa.
Malura 1 (nafra) "s'ha fet molt de mal, te la cama plena de malura"
Malura 2 (enfermetat) "és un bon metge, te un remei per a cada malura"
Malura 3 (plaga agrícola) "en aquest sembrat s'hi ha posat la malura" 
Mamelles
Mamellons 
Mangerdone (mangerdome, magerdone) :: MAJORDONA f. 
|| 1. ant. Criada principal, administradora d'una casa; cast. ama de llaves. A Catarina majordona del senyor comanador, 2 ll., doc. a. 1609 (Miret Templers 583).
 || 2. Criada permanent d'un capellà (or., occ.); cast. criada, ama de llaves. Ja n'hi surt la majordona: | ¿Què és això, senyor Rector?, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 218). S'avià satisfet cap a la rectoria, on ja l'esperava impacienta la majordona, Pous Empord. 90.
 Etim.: derivat de majordom, amb la darrera síl·laba d'aquest mot interpretada com si fos d'hom (=d'home) i amb conseqüent adopció del mot dona per a marcar bé la diferència de sexe. (DCVB) 
Manescal (veterinari) El manescal del Pla venia amb una Guzzi.

Manllevar (demanar, fer-se prestar) ... no tenia prou diners i els ha hagut de manllevar. A Cabra també hem sentirt a dir enmanllevar.
Mantecau (es fa servir en substitució de gelat)
Mantecauer (persona que feia o venia mantecaus) 
Massetja (bassetja, al DIGEC) A altres llocs hem sentit a dir Passetja. El DCVB recull
MASSETJA f. Bassetja (Pena-roja, Benassal). Pres son bastó e sa massege, Serra Gèn. 107.
 
Matxu, Mule, Cavall, Ruc, Sumere
Menester (a Cabra ho pronunciem manester) Si no l'has de menester, te'l prenc ...
Font: Francesc Ferré Ferré, Sisco del Mas
Meu, Meua, ma (el meu tros; casa meua; ma mare)
Meuca, Meuque (meuca: dona beneitota) "...aquesta dona és una meuca! 
Menjafestucs (et un maniàtic) Font: Francesc Ferré (Cisco del Mas) 
Missa, edifici ("tinc el cotxe aparcat davant de misse" "la plasse de misse") 
Mixó, mixons (moixons, ocells) 
Mòbile (bòvila) La mòbile del Boire. Font: Joan M Rovira (cal Biló)
Moix, moixe "aquelle done es feie la moixe ..." (fingir bondat o devoció, esser hipòcrita) DCVB 
Mossu (mosso) Servent; home llogat per a fer alguna feina o ajudar a fer-la. "el mosso de cal Rendé" 
Moticultor (motocultor) 
Moto el,  m. "A cal Fuster tenien un moto molt gros" "He vingut amb el moto" "el moto no s'engegue" " De qui ès aquet moto?" En canvi es diu una Vespe, una KTM, una Sanglas...
Motxe (motxa) Es diu d'una cosa que no és com cal o que no funciona: una cabra motxa (una cabra sense banyes) una escopeta motxa (una escopeta que no va bé) Font: Joanito Tous
Mucose (mucosa, llenega)
Mun, ma (mon, ma, el meu, la meva) "Mun pare, mun padrí i ma mare..."


N (3)
Nantrus (naltres) Font: Anna (cal Daniel)
Naltrus (naltres) :: NALTRES pron.: nosaltres.
Nosa, noses 

O (6)
Onclu, tie (oncle, tia)
Oidà! (Mira que hi duc al cistell? Oidà! Si que n'has trobat de bolets ...) A Cabra ho fem servir per a quantificar una sorpresa, sempre en positiu, com un deunidóAl recull de narracions Pinya de Rosa, de Joaquim Ruyra, hi trobem sovint oidà, també com una expressió exclamativa, però amb un significat diferent del que fem servir a Cabra i als pobles del voltant. :: DCVB || OIDÀ interj. de sorpresa o admiració barrejada amb alegria. Oidà! taurons i buitres, vos sobra anit carnatge, Atlàntida ix. A cada brot un esqueix, | oidà!, de dolça esperança, Collell Flor. 144. Oidà, vet allà la cara d'un vell mofeta, Ruyra Parada 18. A les cinc, oidà!, ja qui sap on seríem, ibid. 15. Fon.: uјðá (or.) (DCVB)
Òstic! Font: Salva (Ponet) 
Ou amb cafè
Ou amb vi-ranci
Ou amb gassiosa


P (16)
Paiella (paella) Font: Anna (cal Daniel) 
Pallisse (pallissa) (Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla)
Pallisse (peça de roba d'abric, masculina) No ho hem trobat a cap diccionari
Pallissete - PALLISSETA f.  Petit compartiment que hi ha a l'estable, on es guarda la palla que s'ha de donar prest al bestiar i dormen els guardians d'aquest (Sta. Col. de Q., Blancafort, Montblanc, Vimbodí, Val.) DCVB
Panteix, pantejar (respiració forçada, dificultosa)

Peluda, la (Boira espessa que s'enganxa a la muntanya i no arriba al pla)
El nom li pot venir per la seva forma de manta o flassada que cobreix la muntanya; per la forma de pel al cap o de barba frondosa, per les seves ramificacions en forma de cabells.
DCVB|| 4. La boira que es posa sobre les muntanyes, i que assenyala fred (Camp de Tarr.). S'anomena més concretament la peluda d'Urgell. 
Plasse de misse, la (la plaça de l'església) 
Professó (processó) Font: Francesc Tous 
Pedrís, el. Bolsó o carreu de pedra situat a les bandes de la portadada d'una casa. Recordo el meu padrí assegut al pedrís ...

Penequene, a la; o a la pene-quene (a la pena-quena: a collibè) A collibè  loc. adv. [LC] Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms. Anar a collibè. Ell em portava a collibè. (DIEC2)
Pixallits (insecte) També dit espiadimonis. ESPIADIMONIS m. Insecte de diferents espècies i gèneres de l'orde dels pseudoneuròpters i suborde dels amfibiòtics, i principalment el gènere Libellula, que comprèn insectes de quatre ales llargues i estretes, abdomen llarg i prim, que volen prop de l'aigua i tenen les larves aquàtiques; cast. libélula, caballito del diablo. Un núvol de mosques i d'espiadimonis que estaven amagats, Ruyra Pinya, i, 24. Els espiadimonis, per joguina, volen de mil estils, Carner Lluna 67. Sinòn.: libèl·lula, tallanassos, teixidor, barratgina. Etim.: compost de l'imperatiu de espiar i del plural del substantiu dimoni. Font: Rafel Fortuny Balcells 
Pren (usat com agafa) "-Joan, que em darieu quatre tomaques? ... -Pren." 
Pudé (potser) Font: Salva (Ponet)
Purgador, sedàs, sedassos o sedaços
Pubill (fill no instituït hereu)
Pubille (pubilla: dona instituïda hereva, filla única o gran d'una casa)


Q (2)
Quartu Dependència d'una casa (habitació) :: DCVB || 5. Habitació, cadascuna de les divisions habitables d'una casa. En lo quarto principal de casa, doc. a. 1814 (Segura HSC 111).Quarto de dormir: dormitori. Quarto d'estar: habitació on els estadans d'una casa passen el temps no destinat a menjar o a treballar professionalment. Quarto de bany: cambra on hi ha la banyera. Quarto de la cuina: el rebost (Cast.). Quarto dels mals endreços (or., occ.) o dels embulls (mall.): cambra no habitada, on es guarden les coses inútils o de poc ús.
Quartus (diners) "Quants quartos em costarà? M'ha costat molts quartos!" :: DCVB|| 2. Moneda antiga equivalent a tres cèntims de pesseta. Que mengi figues de cofí, que van a dotze quartos la portadora, Vilanova Obres, xi, 155. a) pl. Diners, monedes en general; riquesa. Ell treballava, ell portava els quartos a casa, Massó Croq. 162. Tenir quartos: tenir diners, esser ric. No tenir un quarto: no tenir gens de diners, esser molt pobre. Si ho sabies, que, contat y rebatut, me quedo sense cap cuarto, Vilanova Obres, xi, 112.

 
R (11)
Racurell (licorell, licorella)
Radere, raderes (darrere, darreres)
Radio el, m. "..ho han dit pel ràdio" "la clau és al prestatge del ràdio"
Re, Res ("no costa re ... res que jo no vulgui") 
Reixos (tant els d'Orient com els altres)

Rebolleda, la (partida del terme on probablement hi havia rebolls)
Refiló, de refiló. ( ... hi he passat de refiló, però no hi he entrat ...) Molt a la vora, de forma inesperada, de trascantó.
Retratu, retratus (en general, totes les fotografies no només les de persona)
Retratista (Fotògraf) Particularment de retrats, però aplicat també al que feia fotografies (Als anys seixanta del segle XX, els diumenges venia un retratista del Pla –el Pep Caterino– a fer retrats de les famílies de Cabra)
Rumansu, rumanser (romanço) Ve de romanç.  Au va, aixeca't; no siguis romancer!

Rumiar (pensar) No cal que t'ho rumiis tant, home! Font: Rafel Fortuny Balcells

S (14)
Sabatot (D'escassa o obtusa intel·ligència; estúpid) 
Safranària (pastenaga)
SAFANÒRIA f. Pastenaga || 1 (Gir., Urgell, Ll., Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià); cast. zanahoria. Ab aygua de safanòries, Micer Johan 432. Me ve en la seua sistella plena de palla y en una safanòria d'a vara, Guinot Capolls 76. Qui sembra safanòries no pot collir flors, Casp Proses 101. a) fig. Persona xerraire i embullosa, que diu disbarats o mentides (Val.). DCVB 
Salensius (sabatilles d'estar per casa) Font: Mireia 
Sanatxu  senatxo o saranatxo) :: SENATXO m.|| 1. Senalla rodona, amb tapadora, destinada sobretot a dur queviures (or., occ.); cast. cenacho. Ab el senatxo y el cistell als brassos, Pons Auca 213.|| 2. Bossa d'espart, i de vegades de palma o de cuiro, que els carreters porten lligada a la barana del carro per a dur-hi queviures i altres coses d'ús personal (or., occ.); cast. zurrón. Etim.: del mossàrab sannáǧ, ‘senalla’. (DCVB) 
Saldó (sauló) pedres i terra vermella
Santrit, sangtraït (mustela) Font: Pep Vadrí
Sarralenca, la (la Sarralenque o el cotxe de línie: autobús de línia que feia el trajecte de Sarral a Tarrragona, per Valls, dos cops al dia, anomenat popularment Sarralenca) 
Sigala, tita (penis) 
Siroll (soroll)  Anònim; Font: Salva (Ponet) 
Sixanta (seixanta)
Soll, la "vés a donar menjar al tussinu de la soll del corral" :: 2. SOLL (dial. assoll i aixoll). f. (i dial. també m.): Lloc tancat de paret on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (Penedès, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Priorat, Maestrat, Morella, Bal.); cast.pocilga. Qui tindrà corrall, soll o barraca en son figueral, Mostassaf 264. No poch scusar d'entrar en l'açoll dels porchs, Eximplis, ii, 124. M'ha envestit l'olor de la soll, Rosselló Many. 130. Fon.: sóʎ, əsóʎ (or., bal.); sóʎ, asóʎ (occ., val.); ʃóʎ (Valls); əʃóʎ (Vendrell). Intens.:—a) Augm.: sollassa.—b) Dim.: solleta.—c) Pejor.: sollota. Sinòn.: cort de porcs, porquera, porcatera. Etim.: incerta; s'ha donat com a segur l'ètim llatí suīle, mat. sign., però l'evolució fonètica no resulta clara. Darrerament s'ha parlat de la base gàl·lica *su-tege, mat. sign., combinada amb el basc tʃola que té el mateix significat (Hubschmid PW 20); però aquest origen sembla més difícil que l'ètim suile. (DCVB) 
Sueltu (desaparellat, que no forma par de cap grup, ...)
Sumaler (semaler) Un parell de sumalers per traginar les portadores de raïm...
Superu (també dit baberu (pitet de roba que evita que els crios s'embrutin) Font: Sandra Solanes Montalà

T (34)
Tabardu o Tavardu (Tavard) peça de roba d'abric, masculina.
--------------------------------------------
TAVARD (escrit generalment tabart) o TABARDO m. Vesta d'abric que cobria des del coll fins més avall de la cintura; cast. tabardo. Un tabart blau oldà, doc. segle XIV (arx. de Montblanc). Unum tabart cum pellibus agninis, Item unum tebart breve panni coloris vermilii cum tafatà viridi, doc. a. 1362 (arx. de Vic). Tabardo de brimo ab vetes negres, doc. a. 1480 (Aguiló Dicc., viii, 6). Uestint-lo molt honradament de un tauardo de grana, Gualbes Yst. Corpocr. 28. Item un tabardo burell bo, doc. a. 1491 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Etim.: del fr. tabart o del cast. tabardo, mat. sign. (DCVB)
Talea. Tenir molt d'interès o traça a fer alguna cosa. "el Vicens té molta talea a festejar"Font: Maria Morató Ferré 
Talòs. Insult simpàtic. Ets un talòs! Font: Nuri Marimon Gilisbars 
Tantost (tan prompte, tan aviat) Font: Joan Rendé 
Tanmestimo! (M'és igual!) "Vols seure al davant? ... Tanmestimo?" 
Tapassot 1En diem de la pedra flonja que s'estén en forma de grans lloses en determinats indrets de les Planes, per exemple. Antigament s'acostumava a treure la terra de damunt del tapassot i afegir-la a la resta del tros per augmentar el gruix cultivable. El tapassot quedava llis, se'n veuen molts; també tenia la utilitat de ser un excel·lent recollidor d'aigua que s'orientava cap a les cisternes o cap als cossiols. (v. Tapàs DIEC) 
Tapassot 2 es diu d'algú a qui li costa d'entendre les coses. 
Tascó, tascons (peça de ferro o de fusta que es feia servir per asclar llenya)
Tastaulletes Un, o una, que havia festejat amb moltes, o molts, i no s'acabava de decidir.
Font: Maria del Mar Calbet Vey 
Teiatru (teatre) Font: Alba Rovira Guasch
Tet, tete (familiarment, germà o germana gran) La tete de cal Biló i el tet gran.
Teu, Teua, ta (el teu tros; casa teua; ta mare)
T'hai (T'he de ...) "No t'hai de donar explicacions"
Tiet, tiete (oncle) Generalment, a Cabra, el tiet i la tieta són els germans dels pares. Els oncles i les ties o bé són els germans dels avis o són parents una mica més llunyans de la mateixa branca. També és possible que es digui tiet o tieta a un germà de l'avi, o a la seva dona, que familiarment li ha quedat aquest tractament, probablement per haver-ho sentit als pares.
Tita (penis) 
Titaranya Fem servir la paraula per designanr l'aranya i també la teranyina. Font: Àngels de cal Daniel 
Toll o Xoll (toll d'aigua) "posa't els xanclus que ha plogut i hi han molts tolls ..." Tost (Prest, aviat) Font: Joan Rendé 
Trabucar "S'ha trabucat el got d'aigua" Font: Sandra Solanes Montalà
Tractant (mitjancer) 
Tractar (comprar i vendre) A cal Biló i a cal Isabeló tractaven (referint-se a que compràven els productes als pagesos, principalment cerelas i fruits secs, i els venien als majoristes. Els de cal Biló encara s'hi dediquen) 
Tracte, el (fer un tracte) 
Traginar (trasnportar) Ja n'estic tip de tant de traginat aquet sac amunt i avall ...

Trascató, de trascantó (sense voler?) Hi he passat de trascantó, sense voler ...

Tros (peça de terra) "... me'n vaig al tros"
Tropiessu (ensopegada) Font: Salva (Ponet) 
Trumfuiceba (paraula composta de trumfu -trumfa- i ceba) Era un plat de verdura, molt humil, que es feia sobretot a l'hivern) 
Tres-quarts (peça de roba d'abric, masculina) No ho hem trobat a cap diccionari 
Trumfus (trumfes) Anem a collir els trumfus. Ho diem fent les "u" ben sonants.
Tumaque, Tumaques (tomaca, tomàquet)
Tupine (tupina) Trossos de carn de porc cuits i confitats en oli o llard en un recipient de fang (tupí) o de vidre.
Turrete (Torreta) Test on habitualment s'hi planten flors.

Tuscanu (persona beneita, tonteta) Font: Sandra Solanes Montalà
Tussinu (tossino) berra o verra, mamelló, mamellons.


U (1)
Uous, (ous) Generalment se sent a dir a algunes persones grans. Font: Alba Rovira Guasch

V (9)
Vadell, vedell, vaca
Vallana, vallanes, (avellanes) Una vallana, dues vallanes. En canvi la vallana variaria cap a l'avallana. (grafia antiga DCBV)
Vansill (vensill, cordill) En substitució de cordill: "El Marí sempre du un grapat de vensills a la butxaque". No ho hem trobat a cap diccionari.
Vàtart (vàter) Ho pronunciem fent èmfasi en la "rt" final Font: Alba Rovira Guasch 
Valtrus (valtres) :: VALTRES pron.: vosaltres.
Vasí  (potser vesí o basí) (orinal)  Font: Nuri Marimon Gilisbars Verra o Berra (truja)
Vermar (veremar) "Dilluns començarem a vermar el macabeu"
Vidalva, Viadauva (a Montblanc en diuen tivauva) Liana autòctona dels boscos humits. Quan érem petits en tallàvem un tros, sec, en forma de cigarret, i ens el fumàvem. La seva poca consistència afavoria el tiratge. 
Voltadits (medicina) Es refereix a una mena d'inflamació a l'entorn de l'ungla.
voltadits m. [LC] [MD] Panadís superficial estès al voltant de les vores unguials. DIEC2

Z (1)
Zing-zing o sing-sing (sonall)

X (11)
Xale, una (a Cabra una xala –hi ha qui diu xela– és una festa, un esbargiment de moltes persones) 
Xalar (en el sentir de gaudir, passar-ho bé, riure)  Xalem "Vine que xalarem ..."
Xanclu, Xanclus  (xancle) "posa't els xanclus per escurar els tussinus" Font: Sandra Solanes Montalà :: XANCLE m.: cast. chanclo. 
|| 2. Sabata de goma, baixa, dins la qual entra el peu calçat, i que serveix per a defensar de la humitat o del fang. (DCVB)
Xicolate (xocolata)
Xicot, xicote 
Xipoll (mullader)

Xipollejar
Xiquet, xiquete
Xivato, xivar (castellanisme ?)

Xonu, xone (persona bruta, deixada) Font: Sandra Solanes Montalà
Xone, la (una de les paraules que s'empren per dir vulva)


Expressions: (42)
A Cabra diem:

Àngela Maria! (exclamació d'aprovació)

Santiamén! (en un no res) No pateixis, ho faré en un santiamén!

Fuig o fuig d'aquí (principalment als animals) Sustitutiu de: aparta't, ves-te'n, ...
Morrus de cony!  (insult simpàtic) Font: Anònim
Morrus de figue secallone!  (insult simpàtic) Font: Nuri Marimon Gilisbars
Desde luegu  (castellanisme) Font: Alba Rovira Guasch
En contes de ..., (en lloc de ... )
Passajaure! Passe a jaure! (Fot el camp! No emprenyis!) Font: Rafel Fortuny Balcells 
Despús ahir ... Curiosament ho fem servir per dir abans d'ahir. Font: Àngels
A cal senyor metge!
Ja voi que puds (ja boi que puts) Expressió que fem servir per aturar una conversa com: ja ni ha prou d'aquest color; tant i tant, ja fas pudor repetint-ho una altra vegada ... 
Tocar el cul, ( ... sortint del cine li vai tocar el cul)
Dat si ... (o dad si ...) Dat si vindrà el Miquel? Qui sap, és possible ... Font: Àngels
Et falta un bull! (tenir poc seny) Font: Salva (Ponet)   
Li falta un bull com les guixes!
Casundene! o Casundena! Principalment ho feien servir la gent gran, davant dels petits, per evitar dir renecs.Font: Rafel Fortuny Balcells
Macaxis l'olla! Font: Salva (Ponet)
Macagun ... (Em cago en ...)  Macagun dena, estigues quiet! 
Macagun l'ou! Macagun l'hòstia! Macagundéu!
Cagundéu! Cagun l'hòstia!  (Contracció de macagun, o de em cago en ...) 
Vatua l'olla! Font: Rafel Fortuny Balcells
En sec ... (de sobte, de cop ...) " ... i en sec es va girar i la va veure allí tote moixe"
Bora nit!  (bona nit)
No hi ha un pa a la post!  (no tenir un pa a la post és senyal de misèria)
No marxa, ni a fum de sabatots ! Font: Pep Vadrí, Joan Rendé
Perdre el món de vista (marejar-se, desmaiar-se)
Un mal dolent! (S'ha mort d'un mal dolent!)
No es fan! (...són parents però no es fan)
Dats pel cul!  (...són una colla de dats pel cul!)
Ya faré cap!  (ja vindré)
Vigila amb qui te les has. (vigila amb qui te les fas, vigila amb qui et relaciones)
Trumfu i ceba (plat de verdura constistent en menjar trumfes i ceba bullits i escorreguts)
A mellà o A mallà - Ah, mellà!  (ho diu sempre que em veu l'Andreu de cal Bò) Font: Salva (Ponet) 
Vatua-listo! Vatua-l'olla!
Ets més ruc que un tapassot!  Expressió feta servir per definir una persona molt tossuda (també es diu a Vila-rodona)) Font: Josep Santesmases
Et fotaré un ceballot!  (amenaça tendra) Font: Nuri Marimon Gilisbars
Vés al tanto! (vés amb compte)
Ja cal que es calcin (que es preparin ...)
Per si, per no ... (per si de cas ...)
De refiló ... (hi ha passat de refiló; de costat,, a tocar, molt a la vora ...)
No se'l sent del coll de la camisa ... (l'hem sentit a dir referint-se a una persona molt gran, probablement malalta, que parlava molt fluix o que en prou feines podia parlar)
Anar de tronc. Expressió que significa anar plegats a divertir-se, però a Cabra es fa servir sobretot entre els homes.
Passar la bugada. Font: Joan Rendé
 


Jocs:
A Cabra juguem a:

Jocs de cartes:
el Cau (cau, recau, sanvicens); l'escambrilla (bescanbrilla) carta més altra as, tres, figures i les altres pel seu valor. Es donen tres cartes per jugador i se'n gira una sota el pot que és el trumfo); l'escombra; el tuti (cantar les vint de cada pal i les quaranta de trunfo, carta més altra as, tres, figures i les altres pel seu valor. Es donen sis cartes per jugador i se'n gira una sota el pot que és el trumfo); el contro (manilla, botifarra); el solitari; el set i mig, el subhastat,

Altres jocs:
el domino, l'ajedrès o ajedreç (escacs).

Comptar:
Al cafè de la Cooperativa o del Sindicat, quan demaneves les cartes et donaven un drap verd, generalment de feltre, i un plat amb fessols i mistos o palilos trencats. Els fessols es feien servir per comptar individualment (valien un tanto) i els mistos o palillos valien deu tantos.
Fonts (persones que col·laboren aportant paraules):  
Maria Valls Vendrell; Josep M Rovira i Valls; Mireia; Txell Tous Rovira; Anna de cal Daniel; Sandra Solanes Montalà; Salvador Canela Balsebre de cal Ponet; Francesc Tous Pimas; Joanito Tous Esteve; Alba Rovira Gusch; Rafel Fortuny Balcells; Maria del Mar Calbet Vey; Àngels de cal Daniel. Pep Vadrí; Joan Rendé i Masdéu; Joan Vives de cal Po; Joan Salvadó Rovira; Joan M Rovira de cal Biló;  Josep M Balcells de cal Mason; Josep Santesmases Ollé; Francesc Ferré  Ferré (Sisco del Mas); Maria Morató Ferré; Nuri Marimon Gilisbars;

Diccionaris:  
DCDV- Diccionari Català-Valencià-Balear; DIEC2 - Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans; DIGEC - Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

A propòsit del recull de paraules i expressions populars de la parla de Cabra.

Estimades i estimats,

El propòsit que ens vam fixar a l'hora de compilar el Vocabulari Cabrenc a través del nostre blog, era la de  recollir el màxim nombre de paraules i expressions en sentit rústic, tal com les pronunciem o hem sentit dir a les persones de Cabra. De moment les hem posat en una sola llista, per ordre alfabètic. Ara ja ens toca començar a crear famílies (d'eines, d'objectes, etc.) En alguns casos hem posat, al costat de l'expressió cabrenca, la paraula equivalent o normalitzada als diccionaris. Respecte a cercar-ne l'etimologia, repte que volíem assolir quan vam iniciar el projecte (15/12/2012), la cosa se'ns ha complicat a causa de la gran quantitat de paraules que hem recollit gràcies a la vostra col·laboració. En tenim més de 500!
Però no hem acabat. Continuem necessitant la vostra col·laboració, tant per la cerca de paraules com per la de NOMS DE LLOC (del terme, de cases, d'indrets geogràfics, etc.) NOMS DE PERSONES (renoms, cognoms, nom de la casa, etc.) 

Anem ampliant el camp amb la finalitat d' intentar, a més a més del Vocabulari, aportar dades per un possible treball que es dediqui a l'onomàstica i a la toponímia de Cabra. 

Podeu fer-ho com vulgueu: per correu electrònic, fent un comentari en aquest mateix blog, o com us vagi més bé. Us preguem que, sempre que sigui possible, no us oblideu de citar l'origen, la font o la persona a la qual ho heu sentit dir.  

Moltes gràcies,

 Josep Maria Rovira i Valls

IMPORTANT: a Cabra acabem en "e" sonora -gens neutre- moltes paraules que s'escriuen o es pronuncien amb "a". Diem: cabre, escale, teule, nene, done, casete, pallisse, etc. Hem pensat, en determinats casos, fer servir aquesta "e" en aquest recull de vocabulari per donar-li més autenticitat. Si proveu de llegir a "e" final en els llocs indicats en cursiva "e" comprovareu que els sons canvien força i s'assemblen més a la nostra manera de parlar. Algunes paraules, pel fet d'escriure-les amb "e" final, canviarà la darrera sil·laba: tumaca, tumaque ... El mateix hem fet amb les que pronunciem "u" en lloc de "o"Fuscaldes, Fuscaldetes, (Fonstcaldetes) ; i també posant accents oberts o tancats en paraules, accentuades o no, per intentar reflectir la parla de Cabra amb tota la seva essència. Així, si trobeu paraules que us semblen mal escrites, sapigueu que ho hem fet expressament.