diumenge, 13 de novembre del 2011

1877-1925 : Josep Maria Rendé i Ventosa


Josep Maria Rendé i Ventosa, lluitador incansable pels drets nacionals, considerat el pare del Cooperativisme Català Modern, està molt lligat a la vila de Cabra car era fill de Manuela Ventosa i Queralt, filla de Cabra, concretament de la casa pairal coneguda com cal Queralt -més recentment cal Rendé- es troba al carrer del Vall o carrer Major. Va morir a Cabra el 1925 i està enterrat al cementiri local. Es de suposar que en Rendé feia llargues estades a Cabra on, a més de vetllar per la hisenda familiar, s’hi trobava molt a gust, en paraules de persones que l’havien conegut.


Josep Maria Rendé i Ventosa va néixer a l’Espluga de Francolí el 29 de juliol de 1877, a la tarda de vigília de la Festa Major -al registre hi consta nat el dia 30- en una cambra al segon pis de la casa pairal dels Rendé, situada al número 25 del carrer Major de la Vila.

La mare era Manuela Ventosa i Queralt, filla de Cabra -llavors encara no es deia Cabra del Camp- i el pare, Josep Rendé i Micó, fill de l’Espluga, hereu d’una nissaga establerta a l’Espluga des de feia vàries generacions. Dona Manuela fou una dama culta i sensible, qualitats que sabé infondre profundament en l’ànima del seu fill Josep Maria i del seu germà de Cassimir -que el va sobreviure- del que en sabem ben poca cosa.

Manuela Ventosa era l'única hereva de l'hisenda de cal Queralt de Cabra. Li venia per part de mare, car el seu pare era de Vila-rodona. Els Queralt eren uns dels grans propietaris de Cabra i també industrials donat que tenien dos dels tres molins fariners del poble. La casa pairal dels Queralt, avui al carrer Major (conegut popularment com carrer del Vall i abans dit carrer de Soldevila) núm. 27 de Cabra és una casa molt gran i probablement molt antiga. El seu interior, d'estructura clàssica pairal catalana, s'hi poden comptar diversos arcs apuntats d'estil gòtic. La façana, refeta a finals del segle XVII o principis del XVIII conserva un escut amb dues eines agrícoles (un podall i una aixada?) i la data de 1706. Els Queralt de Cabra -ens referim a aquests Queralt, doncs ni ha d'altres- havien estat una família poderosa i ben relacionada. La prova més evident és que es van poder permetre fer ingressar un dels fills com a monjo a Poblet, en Josep (Ramon) Queralt, monestir del qual en va ser abat (1826-1831) i Vicari General de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó i Navarra. L'abat Queralt -morí a Cabra el 1845 després de l'exclaustració de Poblet. Amb aquests antecedents no ens ha d'estranyar que la pubilla d'una de les cases més riques de Cabra es casés amb un ric propietari de l'Espluga.

Parlant de l'abat Queralt, l'estudiós Jordi Juncosa, de Cabra, ens ha fer arribar una informació interessant: "L'abat va néixer 2 de juny de 1784, el van batejar com a Ramon Joseph Jauma (sic) Queralt Poblet, malgrat que al monestir de Poblet el van inscriure com Joseph. L'avi de la Manuela Ventosa i Queralt es deia Jaume Queralt Llobera, s'estima nascut sobre el 1695. El vincle comú és el matrimoni Macià Queralt amb Maria Llobera. Aquesta parella eren rebesavis de l'abat i besavis de la Manuela.

Hi ha discrepàncies en els llocs on Rendé va estudiar. Sembla que Rendé va completar la primera ensenyança al col·legi del Sr. Roig de l’Espluga, fins als 13 anys. Posteriorment ni ha que afirmen que va començar el batxillerat a l'institut municipal que hi havia a l'antic convent la Mercè a Montblanc, a Vilanova o a Valls. On tothom coincideix és en que hagué d’abandonar els estudis amb 17 anys -tercer curs- per problemes de salut. Rendé no era un home malaltís, segons el criteri de l’època, però tota la seva vida -la mort prematura ho evidencia- va tenir el que anomenaríem una salut delicada. La meva avia, la Maria Vendrell, m’explicava que el Sr. Rendé venia sovint a Cabra sobretot quan no es trobava gaire bé: uns quants dies a Cabra i li semblava que ja tornava a tenir forces per fer la seva feina, deia.

De nou a l'Espluga, Rendé s'integrà intensament en l'estructura social espluguina fundant i liderant diverses entitats culturals. Fou el 1902 que la seva iniciativa el portà a crear la Cooperativa Agrícola i posteriorment la Caixa Rural. És en la vessant del cooperativisme en el que Rendé excel·lí. Des de l'impuls per a la fundació de diverses cooperatives, sindicats i cellers a la Conca i al Camp; la creació de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà (1916); fins a liderar projectes agraris nacionals com a cap d’Acció Social Agrària de la Mancomunitat de Catalunya (1919) fins que la dictadura de Primo de Rivera estroncà l'impuls del país (1923-1930) Se'l coneix com l'Apòstol del Cooperativisme de Catalunya. La seva vinculació amb Cabra fou constant durant tota la seva vida, tant per tenir cura del patrimoni familiar com per fer-hi estades de repòs.

Es casà amb Nativitat Sabaté Poblet, de Montblanc, filla del que fou alcalde de la Vila Ducal, Josep Sabaté Civit i de Filomena Poblet. Tingué dos fills, Josep Maria i Nativitat.

Fou precisament a Cabra on Josep Maria Rendé hi trobà la mort el 6 de juny de 1925. Tenia 48 anys. El seu enterrament fou una gran manifestació de dol. Conten que la cua del dol va arribar del cementiri fins a cal Queralt. El diari La Vanguardia publicà unes fotografies molt expressives de l'esdeveniment. Al cementiri de Cabra hi ha una senzilla placa en el nínxol familiar.

A la seva mort, la família restà a l'Espluga. La seva vídua, Nativitat Sabaté Poblet havia donat la torre del portal de Bové, del clos emmurallat de Montblanc, a la Mancomunitat de Catalunya amb la finalitat de restaurar-lo i evitar que s'enderroqués, el febrer de 1922. La restauració s'acabà precisament el juny de 1925, data de la mort de Josep M. Rendé, pocs mesos després de la dissolució de la Mancomunitat.

El seu fill Josep Maria aviat es va fer càrrec de les propietats familiars.

En Josep M. Rendé i Sabaté, casat amb la Sra. Maria Masdéu, tingué a la vegada dos fills, el Josep M que viu a l'Espluga i el Joan Rendé i Masdéu, actual propietari de la casa pairal dels Queralt o dels Rendé al carrer Major de Cabra del Camp.

“Propietari agrícola catalanista, partint de la seva vila natal, impulsà el moviment cooperativista agrari, que prengué forma en caixes rurals, sindicats agrícoles i cellers. Es convertí en un referent en aquest sector, condició que el portà a pronunciar conferències arreu del territori i a oferir assessorament als diversos sindicats. Formulà la seva reflexió en la proposta d’articulació dels sindicats en federacions agrícoles, amb l’objectiu de conferir-los autoritat en l’elaboració i comercialització dels productes. Autor de llibres i articulista de temes agraris, va plasmar magistralment la psicologia dels pagesos. Nomenat director del Servei d’Acció Social Agrària a la Mancomunitat de Catalunya, desenvolupà una gran tasca per crear o consolidar sindicats. Aquesta carrera professional, però, es veié truncada amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, moment en què Rendé és separat del càrrec, junt amb el sector catalanista, per protestar per una purga d’aquest règim cap a un científic social.”

Per saber-ne més:

Revista EL FRANCOLÍ. 30 juny de 1925 L'Espluga de Francolí (1925)
Revista EL FRANCOLÍ. Centenari JM Rendé i Ventosa L'Espluga de Francolí (1977)

GAVALDÀ, Antoni; Josep Maria Rendé i Ventosa - Cossetània (2005)












GAVALDÀ, Antoni; El batec periodístic d'un dirigent cooperativista català: Josep Maria Rendé i Ventosa: Escrits 1903-1925 - Cossetània (2008)












Darrera actualització: 31 de desembre de 2012





1011: Donació de Cabra al monestir d’Albenga (Ligúria)

És un dels fets més curiosos de la història de Cabra. Encara avui resten interrogants oberts però el cert és que el 1011 el terme del castell de Cabra fou donat a un incipient monestir benedictí que s’acabava de construir en una petita illa qui ha davant de la ciutat d’Albenga, a la Ligúria, la regió del nord d’Itàlia més occidental. El terme de Cabra no havia de tornar a mans catalanes fins ben entrat el segle XII, concretament el 1160, les dues terceres parts -donació de Ramon, abat del monestir, a Ramon Berenguer IV- i el 1248 la tercera part restant.

El text que reproduïm és una traducció del pergamí número 99 del comte Borrell que hi ha a l’Arxiu de la Corona d’Aragó que porta la data del 13 de març de 1011. Es tracta d’un trasllat, fet el 6 d’octubre de 1188, del document original. Disposem d’una fotocòpia del document original. Hem cregut oportú posar els nom i els topònims també en la versió original en llatí per facilitar la tasca en futures investigacions.

La fotocòpia d’aquest document original i la seva traducció ens la van lliurar uns historiadors -o persones afeccionades a la història local- de Sant Pere de Riudebitlles en una data en la que estaven preparant el seu primer mil·lenari.

El document descriu la donació que van fer Guifred i Guisla de l’església de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i del castell de Cabra. Les afrontacions que descriu coincideixen amb les del document del 980.

Aquest és un document important per la història de Cabra perquè a més de certificar la donació del terme al monestir italià d’Albenga, l’any 1011, trenta un anys després d’haver rebut el castell de mans del comte de Barcelona Borell II, fixa novament els límits del castell que un segle després havia de tornar a mans reials, com demostren altres documents posteriors.

Aportació del document a la història de Cabra:

-Confirma els límits del terme del Castell de Cabra de l’any 980. L’església de Sant Pere del Gaià estava ubicada dins el terme del castell de Cabra.
-Confirma els hereus i els propietaris: Guifre, marit de Guisla, era fill d’Ervigi.
-Inclou la dada important de la dècima de Guisla: en el dret català dels segles X i XI el marit donava a l’esposa una dècima part de les seves pertinences en casar-se.
-És el document que descriu la donació del terme del castell de Cabra, i d’altres llocs, al monestir de Santa Maria i Sant Martí que s’havia construït a la illa Gallinaria, davant la població d’Albenga, a la Ligúria, actualment regió d’Itàlia.


ACA C. Pergamí núm. 99 del Comte Ramon Borrell
13 de març de 1011

Original en llatí. Traduït al català.


Aquest és el trasllat d’una donació, el contingut de la qual és el següent: que les coses donades si han estat lliurades de cap manera poden ser tornades al donador. Així doncs, en nom de Déu omnipotent, jo Guifred (Guifrudus) i la meva muller Guisla (Guilia) som donadors al senyor Déu i a Sata Maria i a Sant Martí que han estat construïts a l’illa Gallinària (insula Gallinària) i ho fem per Déu i per remei de les nostres ànimes i la de tots els nostres parents.

En primer lloc, donem a l’esmentat cenobi l’església de Sant Pere de Riudebitlles amb els seus termes i les seves quadres: afronta, a sol ixent, amb el coll dit de Bremon i va pel camí públic fins al torrent anomenat “Denaria” i pel torrent fins al riu de Riudebitlles i prossegueix fins al gorg anomenat Borrell i surt al torrent dit Matricarias i continua pel torrent fins al Pratell i va pel torrent i per les figueres denominades “plexades” i pel prat dit “Gevdricum” i pel camí públic; a mitjorn afronta amb el camí públic que va fins a “MoliaSolas”; afronta a sol ponent amb el camí que va al coll Farnell i passa pel mig del camí fins al torrent anomenat de Llobeta i continua pel torrent i pels “Canabaris amples” i per la coma que hi ha sobre la casa de Morató i passa pel cim del puig denominat Castellar i baixa dintre del riu de Riudebitlles; afronta pel nord amb el riu de Riudebitlles i continua per aquest riu fins al torrent dit “Barraquies” i pel torrent fins al coll anomenat Guia i pel cim de la serra arriba al coll Roig, i, recte, baixa pel comellar a la font d’Arquinall i continua pel límit i marge que hi ha sobre la coma d’Arquinall fins a la fi de la coma i d’allí traspassa i pel mig del coll d’Artimi baixa recte a la coma i surt pels peus de la muntanya fins a la coma de “Lenari” i travessa pel camí i surt a la plana i per la plana sobre el puig de Berter continua pel límit i marge i arriba al coll Rubió pel mig de la serra, i pel coll de Pigordanes i pel mig de la serra arriba al Puig-gros, i per la serra de Puig-gros baix al torrent que el travessa i arriba al coll de Bremon i al camí públic. Tot allò que està contingut en aquestes afrontacions i comprès dintre d’aquest terme ho donem al senyor Déu i a l’esmentat cenobi, és a dri, l’església amb els termes esmentats, juntament amb els delmes i les primícies, drets, censos que hi tenim o hi hem de tenir, tot integrament com a alou franc i lliure.

I també donem al cenobi citat els nostres alous i vinyes que tenim en els termes de Mediona i Terraçola, i ho donem a la casa de Sant Pere (Domini Sancti Petri) i als seus homes, en els termes de Mediona i Terraçola, per a que puguin plantar-hi boscos i fer-hi pasturatges en tot temps sense que calgui el consentiment de cap home ni de cap dona. Encara més, donem al cenobi mencionat les nostres aigües amb els molins i llurs construccions, les fonts, els prats, pedregars, horts, hortals, boscos, garrigues, tota classe d’arbres fruiters i no fruiters, terres conreades o ermes, turons i planures, amb entrades i sortides i amb tot allò que millor pugui ésser dit i entès. 

(per aquesta primera part mireu també la traducció que figura en el treball de la historiadora Carme Muntaner i Alsina, Sant Pere, any 2011)

També donem al cenobi esmentat el nostre castell de Cabra (Castellum de Capra) tal com és situat i construït a la Roca amb tots els seus termes i pertenences; el qual afronta a sol ixent (orienti) sota el Pont d’Armentera (pontum Armentere) amb el riu Gaià (flumine Gaiano) i va per aquest riu Gaià (flumen Gaiani) fins a les Ribes-roges (Ribas Rubeas) que son sota l’església de Sant Pere del Gaià (Ecclesiam Beati Petri de Gaiano); a mitjorn (Meridiana parte) comença en el ja dit riu i sortint per la plana va fins al clot “Capasós”  (Clot Clapazos) que és dintre del terme del castell citat i continua per l’ullastre gras (oleastrum Grassum) va a parar al torrent de Figuerola (Torrentem de Figuerola), i puja pel mig del torrent fins al cim de la serra i arriba fins a la pedra (silicem) que hi ha dintre del bosc de Jordà (Silvam Jordanis) que té forma d’una creu (in modum Crucis); a sol ponent (occidente) comença en aquest “Saxo” i segueix per les aigües que divideixen i discorren, i pel puig gros (pugium grossum) i pel cim de la serra fins a la fita de pedra (petram fitam) i arriba a la font Olivella (Fontem Olivelle); al nord (a parte vero Ciresi) comença a la font Olivella, passa al riu “Desped”  (Rivum Dezped) i baixa al Pont d’Armentera (pontem de Armentera) fins a parar al riu Gaià.

Tot allò que es comprès en aquests límits i encerclen aquests termes, ho donem al senyor Déu i al cenobi citat, és a dir, el nostre castell amb totes les esglésies i llurs tenences que són dintre del terme del castell mencionat amb tots els delmes i les primicies, amb els termes i les pertenences, amb aigües i molins i llurs construccions, i amb els pedregars, prats, pasturatges, boscos, garrigues, teres de conreu i ermes, turons i planures, tot íntegrament, amb les entrades i sortides amb els usos i censos nostres, sense cap retenció, ho donem com a alou franc “quietum et liberum et de nostro nostrorumgere jure in  tuo tradimus ut soriptum est dominium et potestarem per omnes suas voluntates faciendi”;  ho vaig heredar, jo, Guifred (Guifredo), dels meus pares, et mihi Gulie per meum, em prové de la meva dècima i per altres raons, i tot això que hem esmentat ho donem per Déu i per remei de les nostres ànimes i dels nostres familiars, amb la condició que la citada Guisla ho tingui i ho posseeixi durant tota la seva vida com a benefici del monestir mencionat, i si es manté vidua i conserva la seva castedat haurà de donar cada any dues unces d’or òptim de pes legitim en la festa de Sant Martí o dintre dels deu dies següents, però si ella es tornava a casar, en el mateix instant quedarien en poder del monestir totes les coses esmentades. I si nosaltres, els donadors, o altres persones, homes o dones, actuéssim en contra d’aquesta donació, que no tingui cap valor i haurem de pagar el doble del preu de la propietat amb la plus vàlua; i si algú ho fes incorrerà en la ira de Déu com va incórrer Judes Iscariot “oihis participacionem habeat vel habeant”.

Ha estat feta aquesta escriptura de donació el dia tres dels idus de març de l’any 15 del rei Robert (III Idus Marcii anno XV Regnante Roberto).

Signe de Guifred = signe de Guisla, la seva muller, nosatres que hem manat fer escriure aquesta escriptura de donació i que hem pregat els testimonis que la signessin. = Signe de Gontard = signe d’Argela= signe de Pere = signe de Guadall = Signe de Bremond = Signe de Bonfill Bellús= Signe d’Almaric = Gomar= Gaufred, sacerdot que ha escrit aquesta donació en el dia i l’any expressat més amunt = Ramon levita i degà = Ramon, prevere = signe de Berenguer Bou = signe de Pere de Barcelona = Signe de Guillem Pintor, testimonis d’aquest trasllat = signe de Pere de Corró que he fet escriure aquest trasllat amb les lletres esmenades en la línia 20 i 22, el dia 2 de les nones d’octubre de l’any del senyor 1188 (6 d’octubre)


Referències:
La fotocòpia d’aquest document original i la seva traducció ens la van lliurar uns historiadors -o persones afeccionades a la història local- de Sant Pere de Riudebitlles en una data en la que estaven preparant el seu primer mil·lenari. També disposem del treball de la Dra. Josepha Costa Restagno, Il Monasterio della Gallinaria nei secoli XI e XII e i suoi possedimenti in Catalogna, que ens va fer arribar el Jesús Maria Parra i Garriga. I finalment el document per la banda de Sant Pere de Riudebitlles està descrit en el treball de la històriadora Carme Muntaner i Alsina, Sant Pere, any 2011.

Per a més informació:
Sobre Sant Pere de Riudebitlles: el treball, en format PDF, de la historiadora Carme Muntaner i Alsina, Sant Pere, any 2011 a: http://www.santperederiudebitlles.net

Sobre Mediona i Guifré de Mediona: http://medionapassatpresentifutur.blogspot.com/2010_05_01_archive.html
Situació d'Albenga

Situació de l'Illa Gallinària

L'illa Gallinària

L'illa Gallinària des d'Albenga