diumenge, 13 de novembre de 2011

1877-1925 : Josep Maria Rendé i Ventosa


Josep Maria Rendé i Ventosa, lluitador incansable pels drets nacionals, considerat el pare del Cooperativisme Català Modern, està molt lligat a la vila de Cabra car era fill de Manuela Ventosa i Queralt, filla de Cabra, concretament de la casa pairal coneguda com cal Queralt -més recentment cal Rendé- es troba al carrer del Vall o carrer Major. Va morir a Cabra el 1925 i està enterrat al cementiri local. Es de suposar que en Rendé feia llargues estades a Cabra on, a més de vetllar per la hisenda familiar, s’hi trobava molt a gust, en paraules de persones que l’havien conegut.


Josep Maria Rendé i Ventosa va néixer a l’Espluga de Francolí el 29 de juliol de 1877, a la tarda de vigília de la Festa Major -al registre hi consta nat el dia 30- en una cambra al segon pis de la casa pairal dels Rendé, situada al número 25 del carrer Major de la Vila.

La mare era Manuela Ventosa i Queralt, filla de Cabra -llavors encara no es deia Cabra del Camp- i el pare, Josep Rendé i Micó, fill de l’Espluga, hereu d’una nissaga establerta a l’Espluga des de feia vàries generacions. Dona Manuela fou una dama culta i sensible, qualitats que sabé infondre profundament en l’ànima del seu fill Josep Maria i del seu germà de Cassimir -que el va sobreviure- del que en sabem ben poca cosa.

Manuela Ventosa era l'única hereva de l'hisenda de cal Queralt de Cabra. Li venia per part de mare, car el seu pare era de Vila-rodona. Els Queralt eren uns dels grans propietaris de Cabra i també industrials donat que tenien dos dels tres molins fariners del poble. La casa pairal dels Queralt, avui al carrer Major (conegut popularment com carrer del Vall i abans dit carrer de Soldevila) núm. 27 de Cabra és una casa molt gran i probablement molt antiga. El seu interior, d'estructura clàssica pairal catalana, s'hi poden comptar diversos arcs apuntats d'estil gòtic. La façana, refeta a finals del segle XVII o principis del XVIII conserva un escut amb dues eines agrícoles (un podall i una aixada?) i la data de 1706. Els Queralt de Cabra -ens referim a aquests Queralt, doncs ni ha d'altres- havien estat una família poderosa i ben relacionada. La prova més evident és que es van poder permetre fer ingressar un dels fills com a monjo a Poblet, en Josep Queralt, monestir del qual en va ser abat (1826-1831) i Vicari General de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó i Navarra. L'abat Queralt -morí a Cabra el 1845 després de l'exclaustració de Poblet- devia ser oncle en tant que germà de l'avi- de la Manuela Ventosa i Queralt. Amb aquests antecedents no ens ha d'estranyar que la pubilla d'una de les cases més riques de Cabra es casés amb un ric propietari de l'Espluga.

Hi ha discrepàncies en els llocs on Rendé va estudiar. Sembla que Rendé va completar la primera ensenyança al col·legi del Sr. Roig de l’Espluga, fins als 13 anys. Posteriorment ni ha que afirmen que va començar el batxillerat a l'institut municipal que hi havia a l'antic convent la Mercè a Montblanc, a Vilanova o a Valls. On tothom coincideix és en que hagué d’abandonar els estudis amb 17 anys -tercer curs- per problemes de salut. Rendé no era un home malaltís, segons el criteri de l’època, però tota la seva vida -la mort prematura ho evidencia- va tenir el que anomenaríem una salut delicada. La meva avia, la Maria Vendrell, m’explicava que el Sr. Rendé venia sovint a Cabra sobretot quan no es trobava gaire bé: uns quants dies a Cabra i li semblava que ja tornava a tenir forces per fer la seva feina, deia.

De nou a l'Espluga, Rendé s'integrà intensament en l'estructura social espluguina fundant i liderant diverses entitats culturals. Fou el 1902 que la seva iniciativa el portà a crear la Cooperativa Agrícola i posteriorment la Caixa Rural. És en la vessant del cooperativisme en el que Rendé excel·lí. Des de l'impuls per a la fundació de diverses cooperatives, sindicats i cellers a la Conca i al Camp; la creació de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà (1916); fins a liderar projectes agraris nacionals com a cap d’Acció Social Agrària de la Mancomunitat de Catalunya (1919) fins que la dictadura de Primo de Rivera estroncà l'impuls del país (1923-1930) Se'l coneix com l'Apòstol del Cooperativisme de Catalunya. La seva vinculació amb Cabra fou constant durant tota la seva vida, tant per tenir cura del patrimoni familiar com per fer-hi estades de repòs.

Es casà amb Nativitat Sabaté Poblet, de Montblanc, filla del que fou alcalde de la Vila Ducal, Josep Sabaté Civit i de Filomena Poblet. Tingué dos fills, Josep Maria i Nativitat.

Fou precisament a Cabra on Josep Maria Rendé hi trobà la mort el 6 de juny de 1925. Tenia 48 anys. El seu enterrament fou una gran manifestació de dol. Conten que la cua del dol va arribar del cementiri fins a cal Queralt. El diari La Vanguardia publicà unes fotografies molt expressives de l'esdeveniment. Al cementiri de Cabra hi ha una senzilla placa en el nínxol familiar.

A la seva mort, la família restà a l'Espluga. La seva vídua, Nativitat Sabaté Poblet havia donat la torre del portal de Bové, del clos emmurallat de Montblanc, a la Mancomunitat de Catalunya amb la finalitat de restaurar-lo i evitar que s'enderroqués, el febrer de 1922. La restauració s'acabà precisament el juny de 1925, data de la mort de Josep M. Rendé, pocs mesos després de la dissolució de la Mancomunitat.

El seu fill Josep Maria aviat es va fer càrrec de les propietats familiars.

En Josep M. Rendé i Sabaté, casat amb la Sra. Maria Masdéu, tingué a la vegada dos fills, el Josep M que viu a l'Espluga i el Joan Rendé i Masdéu, actual propietari de la casa pairal dels Queralt o dels Rendé al carrer Major de Cabra del Camp.

“Propietari agrícola catalanista, partint de la seva vila natal, impulsà el moviment cooperativista agrari, que prengué forma en caixes rurals, sindicats agrícoles i cellers. Es convertí en un referent en aquest sector, condició que el portà a pronunciar conferències arreu del territori i a oferir assessorament als diversos sindicats. Formulà la seva reflexió en la proposta d’articulació dels sindicats en federacions agrícoles, amb l’objectiu de conferir-los autoritat en l’elaboració i comercialització dels productes. Autor de llibres i articulista de temes agraris, va plasmar magistralment la psicologia dels pagesos. Nomenat director del Servei d’Acció Social Agrària a la Mancomunitat de Catalunya, desenvolupà una gran tasca per crear o consolidar sindicats. Aquesta carrera professional, però, es veié truncada amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, moment en què Rendé és separat del càrrec, junt amb el sector catalanista, per protestar per una purga d’aquest règim cap a un científic social.”

Per saber-ne més:

Revista EL FRANCOLÍ. 30 juny de 1925 L'Espluga de Francolí (1925)
Revista EL FRANCOLÍ. Centenari JM Rendé i Ventosa L'Espluga de Francolí (1977)

GAVALDÀ, Antoni; Josep Maria Rendé i Ventosa - Cossetània (2005)












GAVALDÀ, Antoni; El batec periodístic d'un dirigent cooperativista català: Josep Maria Rendé i Ventosa: Escrits 1903-1925 - Cossetània (2008)












Darrera actualització: 31 de desembre de 2012





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada