diumenge, 25 de novembre de 2012

L'església romànica de Cabra

 El maig de l'any 2000 es va dur a terme una intervenció arqueològica (1) a l'església de Santa Maria de Cabra per tal de documentar la pared del migdia de l'antiga església romànica de Cabra, descoberta durant uns treballs topogràfics el 1994.

Aquest important treball arqueològic ens ha permès documentar l'existència d'una part de l'església del segle XII, adossada a l'actual església parroquial. La intervenció es pot visitar des de l'interior l'abadia. Concretament és el mur que et queda a la dreta just entrant al garatge i al primer pis de l'abadia. Les restes romàniques de la nostra església formen part del patrimoni visitable de Cabra. La intervenció, entre altres persones vinculades al poble, de mossèn Josep Maria Font, rector que ho era aleshores de la parròquia fou decisiva. A tots els que hi van intervenir els devem el nostre agraïment.

En la introducció de la memòria a la qual ens referim, quan descriu les dades històriques de l'església de Cabra, diu textualment: l'església romànica de Cabra del Camp es data el 1154 en la butlla del papa Anastasi IV, i va ser modificada més tard, construint-se una volta de pedra al segle XIII. Efectivament, a la butlla d'Anastasi IV del 25 de març de 1154, hi figura Cabra entre les esglésies sufragànies de la metròpoli de Tarragona (2).

Aquesta troballa ens hauria d'animar a estudiar en profunditat la vida a Cabra durant una de les èpoques més trascendentals de la seva història: la segona meitad del segle XII (1160- 1194) dades que es corresponen al retorn del terme de Cabra al Comtat de Barcelona i, posteriorment, a la decisió del rei Alfons I d'obligar als veïns de Cabra a viure damunt del Coll i no en cap altre lloc del terme.

Deixem una pregunta a l'aire: l'església que surt citada a la butlla de 1154 és l'església que ha estat objecte de restauració? o potser hi havia altres esglésies al terme de l'antic castell de Cabra?
 
 
(1) La intervenció que es va dur a terme durant els dies 2 i 9 de maig del 2000 fou dirigida per l'arqueòleg Òscar Curulla Ferré. La memòria d'aquesta intervenció es va publicar el 15 de juny del 2000 per l'empresa NEMESIS SCCL i publicada al web de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Us podeu descarregar l'arxiu en format PDF o veure la memòria a: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8527


(2) 25 de març de 1154: el papa Anastasi IV assenyala els límits, les esglésies i les diòcesis sufragànies de la metròpoli de Tarragona. Consten les esglésies següents: Sant Miquel, Sant Salvador del Corral, Sant Fructuós i Santa Maria del Miracle i la Catedral de Santa Tecla, a Tarragona; Berà; Sant Vicenç i Albinyana; Montmacell, Sedma i Montagut; Santa Perpètua; Montclar i Barbarà; Forès, Guimerà, Maldà i l’Espluga Calva; l’Albi, Avinaixa, Tarrés, Siurana; Alió; Cabra; Sant Pere de Gaià i Santes Creus de Gaià; Vallmoll, Alcover, Sant Joan del Consell, Cencelles, Riudoms, les Borges i Cambrils, Pratdip, Colldejou i Marçà.
Com a diòcesis sufragànies:
Girona, Barcelona, Urgell, Vic, Lleida, Tortosa, Saragossa, Osca, Pamplona, Tarassona i Calahorra. Hom diu que també li pertanyen les que havia tingut abans i les que s’han d’erigir a les Balears.