dissabte, 9 de febrer de 2013

Ricard Boadella i Sanabra (1912-1977)

Violoncel·lista, fill de cal Sanabra, d'idees liberals i profunda catalanitat.

En Ricard Boadella i Sanabra va néixer a Barcelona el 8 de febrer l'any 1912, fill de pare gironí, d'orígen empordanès i de mare de Cabra, de cal Sanabra. A Cabra, on venia els estius que la feina li ho permetia, era conegut pel renom de la casa materna: Ricard Sanabra.

El seu pare, Manel Boadella i Ribó treballava al diari La Publicidad. La seva mare, Maria Sanabra i Bové era filla de cal Sanabra, de Cabra. L'avi matern, Antoni Sanabra i Forné era pagès, fill de Josep Sanabra i Vendrell, ambdós de Cabra.


Hi ha diverses opinions sobre si el Ricard es va casar o no. En qualsevol cas, la seva parella va ser la Maria Solanich i Marcellès, una dama molt ben introduïda a la societat barcelonina, fundadora d'una empresa de concerts anomenada VIRTO que organitzava, entre altres les Tardes Musicals i Vetllades Musicals -finals dels any quaranta del segle XX- de la qual en Ricard en va ser el director artístic. Inicialment aquests concerts es feien al Palau de la Música; més endavant es van traslladar a la Casa del Metge i al Col·legi d'Advocats de Barcelona. El Ricard i la Maria no van tenir fills.

Un dels seus millors amics, en Jordi Vila i Brichs, va publicar el 1985 a la revista L'esquella (1) un article titulat "Record d'un català il·lustre: en Ricard Boadella i Sanabra" on descriu, amb una prosa carregada d'emoció i sentiment, les estades de Ricard Boadella a Cabra, la seva relació amb la gent del poble, la seva profunda catalanitat i fins i tot l'instant més íntim de la mort del seu amic. Amb el mateix títol, en Jordi Vila publicà un altre article dins el primer volum, dels dos magnífics reculls de fotografies, que l'arquitecte cabrenc Jesús Maria Parra i Garriga ha dedicat a Cabra del Camp (2). Ambdós articles són imprescindibles per a conèixer una mica més la personalitat d'aquest gran músic. No coneixem cap biografia del mestre Boadella llevat dels textos que apareixen en els nombrosos programes de concerts que va oferir tant a Catalunya, com a la resta del món; en els articles del Jordi Vila esmentats suara; i en les notícies dels diaris de l'època.

En Ricard Boadella i Sanabra és considerat com un dels violoncel·listes més importants de Catalunya. Ell mateix es considerava deixeble del mestre Gaspar Cassadó amb qui conservà sempre una gran amistat. Feu els seus estudis d'harmonia, contrapunt i fuga amb Enric Morera i Viura, i del seu instrument ambels mestres Cassadó i amb Bonaventura Dini i Facci.

El febrer de 1930, quan tenia 18 anys acabats de fer, Adrià Gual i el seu mestre Bonaventura Dini el presentaren a les Galeries Arenyes de Barcelona,  acompanyat pel pianista Josep M Roma. Aquest es considera el seu primer concert com a violoncel·lista professional. Sense deixar de col·laborar amb l'orquestra Municipal de Barcelona i amb altres formacions, va emprendre una sèrie de concerts per Catalunya i per l'Estat Espanyol que li van donar fama com a solista.

Fotografia promocional de 1945 (Arxiu d'Ester Armengol Rovira, publicada al llibre La imatge i la memòria. Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I) de Jesús Maria Parra i Garriga)

Tot i l'èxit local, a meitad dela anys trenta es traslladà a Berlín per continuar els seus estudis musicals a la Musikhochschule de Berlín. Tingué com a mestre el professor Paul Grümmer i rebé aprenentatge d'Eta Harich-Schneider i de Josef Niedermayr. Fou violoncel·lista solista de l'Orquestra de Cambra de Fritz Stein, més tard dita Orquestra de Cambra de Berlín. Tocà trio amb Kaete Grandt (violí) i Eta Harich-Schneider (clavicèmbal) Sabem que a Berlín també va rebre lliçons de Gaspar Cassadó.

Va treballar en les diferents modalitats de música de cambra i s'introduí en la música contemporània de la mà de destacats compositors europeus.

Durant la guerra civil, Boadella fou apresat, a Berlín, per la Gestapo i lliurat a les forces militars franquistes. Fou traslladat a la presó d'Hèrcules de A Coruña. Més tard el traslladaren al camp de concentració de Rianxo (A Coruña), creat el novembre de 1937. Les seves habilitats amb el violoncel probablement li salvaren la vida. Coneguda la seva destressa aviat va oferir actuacions tant en el mateix camp com a l'església parroquial de Santa Columba; a vegades formant duo amb el tenor José Sánchez (clergue de Santa Maria de Iria) o trio amb l'organista José Perez. (4)

Acabada la guerra tornà a Barcelona i ben aviat inicià relacions amb la Maria Solanich. A principis dels quaranta, el músic Antoni Massana li confià l'estrena d'un concert que interpretà amb l'Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà. El concert tingué critiques adverses, però en Boadella excel·lí com a intèrpret tot i la complexitat de la partitura.

Sus armas eran una dicción de gran densidad romántica y un sonido siempre impregnado de “charme” y de expresividad lírica, sin dejar nunca que el violonchelo perdiera su característico acento robusto y enérgico

Als anys quaranta, feu gires per tota Espanya. Estrenà obres que li dedicaren els més diversos autors. Estrenà un concert del pare Antoni Massana que li fou dedicat i feu la primera audició d'una sonata de Joan Manén. Estrenà a Barcelona la suite italiana d'Igor Stravinski. També presentà la sonata de Richard Strauss,  dues sonates de Alexandr Txerepnín i una de Paul Hindemith –que havia conegut a Berlín– i un concert d'ambdós autors. 

Cada mes d'agost i fins Santa Creu de setembre, estiuejava uns dies a Cabra, com havia fet de més jove amb els seus pares, on podia gaudir d'una temperatura més suau. Era un entusiasta de les tertúlies a la plaça de la Creu amb els altres  estiuejants del poble que freqüentaven un llarg banc de color verd que era de ca l'Isabeló; de les converses amb la gent del poble i de les excursions pel terme.

Entre 1947 i 1948 aconseguí de l'Amerika-Haus un contracte per 120 concerts, la majoria a Alemanya.

Al llarg de la seva carrera professional va actuar amb èxit en moltes ciutats de l'Europa Central -especialment d'Alemanya- de la Unió Soviètica, de l'antiga Iugoslàvia, Grècia, Turquia, Itàlia i Portugal. A Amèrica, fou principalment aplaudit al Brasil, Cuba i Mèxic. També es va donar a conèixer a Sud-Àfrica, Egipte, Etiòpia, Índia, Xina i Japó.

Programa d'un concert a Belgrad el 1967 (3)



Estableix la seva residencia a Barcelona (1948-1964), on tingué de repartir el seu temps entre les gires de concerts i l'organització –junt amb la seva companya Maria Solanich— dels concerts de les Tardes i Vetllades Musicals, orientats a la difusió de la música de cambra de la qual en Boadella en fou director artístic. Aquests petits concerts van anar subsistint amb penes i treballs i amb molt d'esforç del matrimoni Boadella-Solanich fins el 1973.

Ricard Boadella amb Montserrat Torné Oriol i el matrimoni Jordi Vila Brichs i Josepa Segú Batet, al cafè de Cabra, setembre de 1960. (Original de Jordi Vila, publicada al llibre La imatge i la memòria. Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I) de Jesús Maria Parra i Garriga)
L'amistat amb el Jordi Vila es consolidà a partir del 1948 quan Boadella tornà a passar els estius a Cabra. Continuaren les excursions a la font del Bou, a la del Teix, a Selmella, a la cova Cativera, a la del Trasses, a Prenafeta, a Vallespinosa ...
 M'explica el meu cosí, el Joan Maria Rovira i Queralt, que un estiu, els seus amics de Cabra entre els que s'hi trobava el Jordi Vila i el meu oncle, el Joan Rovira i Marimon, li donaren entenent de fer un concert de violoncel a Cabra el dia de la Festa Major, que es feu al cafè del Sindicat Agrícola.


En la seva vessant literària, Boadella col·laborà amb la clavicembalista Eta Harich-Schneider per adaptar a l'alemany una obra sobre música espanyola del segle XVI, Libro llamado Arte de Tañer Fantasia, de Fray Tomás de Santa Maria (Kistner und Ziegl, Leipzig, 1937). Publicà nombrosos articles en revistes musicals, divulgà la música de diversos artistes alemanys i traduí, al castellà, dues obres de temàtica musical i fins i tot tres novel·les d'autors cotemporanis, principalment de l'alemany.

Boadella feia gala de la seva facilitat per les llengües. Quan l'increpaven per la seva robusta catalanitat i per la seva negativa d'escriure el seu nom en una altra llengua que no fos la catalana, li agradava sentenciar: "domino dotze idiomes europeus i també conec el castellà"

Es relacionà amb Josep Pla, el qual el descriu com "un jove ros,  alt -el Jordi Vila deia que no era tant alt- d'ulls blaus, de galtes angelicals, elegant, amb un nota general de timidesa" Més de trenta pàgines del seu llibre Cabotatge mediterrari 1956 -recollit a En mar, volum XVIIIè de les seves obres completes- estan dedicades als quinze dies que Josep Pla i Ricard Boadella van passar plegats a Atenes.

També fou amic de l'escultor Apel·les Fenosa, que conegué al seu estudi de Paris on oferí un improvitzat concert amb Éveline Dubourg -filla d'un important marxant d'art- l'any 1950. Mantenia una bona relació amb Pau Casals, amb qui s'escrivia i visitava amb certa frequència, especialment en l'estada del gran músic a Prada de Conflent.

Amb Eugeni Xammar el va unir una gran amistat. Amb ell protagonitzà uns episodis trascendentals en la seva vida, quan després d'uns fets a l'ambaixada esponyola, a Berlín, fou detingut per la Gestapo, deportat i empresonat a Galícia.

A pàrvuls fou company d'estudis d'en Pere Calders -que el va considerar sempre un dels seus millors amics- d'en Tisner i del filòleg Joan Coromines, a l'Escola Catalana Mossèn Cinto, amb el Sr, Parunella de professor.

Cap al final de la seva vida, esdevinguda prematurament, Boadella es dedicà amb total entrega a l'Assemblea de Catalunya. "Catalanista aferrissat, en tot temps defensà el privilegi de la nostra llengua i de la nostra nacionalitat" (JVB) Va morir sense poder veure el restabliment de la Generalitat pel qual havia treballat incansablement. Es relacionà sobretot amb en Josep Benet, amb mossèn Xirinachs i amb en Pere Portabella, membres actius de l'Assemblea de Catalunya.

L'estiu de 1975, a Santander, on hi era en qualitat de secretari del Concurso Internacional de Piano, sofrí una greu caiguda que li provocà unes lesions internes de les que es va recuperar en part però que acabarien, dos anys més tard, amb la seva vida. Aquesta fou la versió "oficial" de la mort d'en Ricard. La realitat és que al Ricard Boadella se li va detectar, el que llavors en deien un "mal dolent", a l'estiu de 1977 que acabà amb la seva vida pocs mesos després. Tot i així, encara va tenir forces per fer els seus últims concerts a Grècia, Iugoslàvia i Alemanya on hi actua, per darrera vegada el maig de 1977.

En Ricard Boadella i Sanabra morí a Barcelona el dia 2 d'octubre de 1977.

Boadella, contrari a la música "en conserva" sempre s'oposà a enregistrar els seus concerts. Per això es difícil trobar documents sonors de la seva obra. De fet només en coneixem dos: l'Havanera de Ravel i la Sonata Española de Joaquim Cassadó.

L'any 2006, el prestigiós violoncel·lista català Josep Bassal i Riera enregistrà en honor seu,  una preciosa composició del Pare Antoni Massana, Remerciement a Ricard Boadella, editada per PICAP.

En Josep Bassal fou l'únic alumne de Ricard Boadella i se'n considera deixeble. Un dels violoncels que fa servir en Josep al seus concerts, concretament un Gagliano del segle XVIII, era d'en Ricard Boadella. En Josep Bassal diu d'en Boadella: "El meu pare tocava el violoncel però es va dedicar a altres coses. Jo vaig estudiar al Liceu, a Suïssa i a Roma, però el meu gran mestre va ser Ricard Boadella, de Sant Feliu de Guíxols. Vaig ser el seu únic alumne i va ser com un pare per a mi. Tocar un instrument històric d’una gran qualitat i pensar que fa més de dos cents anys que és en mans de violoncel·listes i que en el futur estarà a les mans d’altres generacions és un gran plaer. És un violoncel fet per la família Gagliano i el seu avi havia estat aprenent de Stradivarius. L’únic inconvenient és que quan viatjo en avió haig de portar-lo assegut al costat com una persona, i això encareix els viatges"

A Cabra, s'estava a cal Sanabra al Carrer del Doctor Giné i Partagàs núm. 14. És la mateixa casa que actualment ocupa el seu amic Jordi Vila i Brichs quan ve a passar l'estiu amb la seva família. A Sant Feliu de Guixols, on va viure molts anys de la seva vida li van dedicar un carrer. A Cabra, encara no.

Agraïments: Per el·laborar aquesta breu biografia de l'il·lustre cabrenc Ricard Boadella he comptat amb la col·laboració del meu cosí, en Joan Maria Rovira i Queralt, i de les notes que vaig prendre amb una conversa amb el Jordi Vila i Brichs, fa uns anys. Però sobretot de la Pepa Segú, la dona d'en Jordi Vila a qui acudeixo per remenar en la seva prodigiosa memòria. 

També al Joan Rendé que no para d'i·lusionar-me. I al Sergi Boadella, violoncel·lista, nebot en tant que fill d'un cosí germà del Ricard, que s'ha convertit en el seguidor més entusiasta d'aquest treball que esdevindrà un llibre. Al seu pare Albert Boadella i a la seva generositat en facilitar-me l'accés a l'arxiu familiar; a l'insigne mestre violocel·lista Marçal Cervera;  i a la prodigiosa memòria plena de simpatia de l'únic deixeble i alumne d'en Ricard, en Josep Bassal. I a diversos músics i musicòlegs que cada dia entren a la meva vida i de qui ben aviat em veure obligat a publicar els seus noms per la gran ajuda i col·laboració que em presten. I als seus amics d'estiueig, a la gent de Cabra, als de Sant Feliu de Guíxols que el van conèixer amb els que, de mica en mica, anem configurant la biografia d'aquest insigne músic.

La traducció del programa de mà del concert de Belgrad me la va fer el meu entranyable amic Stefan Markovic; i la informació sobre la seva etapa a Galícia la dec a Xosé Comoxo.

Malauradament, el Jordi Vila i Brichs, amic íntim del Ricard ens ha deixat recentment després de quatre anys d'una llarga malatia. Però la seva passió i el seu record encara continua viu en la persona de la Pepa, la seva esposa i de la seva filla, també Pepa, amb les quals tinc el plaer de continuar les converses a l'entorn del seu amic Ricard Boadella.

Josep M Rovira i Valls, febrer de 2013  (revisat agost de 2014)

(1) L'esquella, revista d'informació local, publicada a Cabra l'agost de 1985. Només en va sortir un exemplar amb el número zero.
(2) Jesús Maria Parra i Garriga. La imatge i la memòria. Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I)  Cossetània edicions, Valls 2004. 
(3) Traducció del programa del concert a Belgrad: Agència Iugoslava de Concerts. Universitat Obrera Djuro Salaj. Nit de música espanyola. Ricard Boadella. Cel·lo, Espanya. Al piano Vladislav Palfi. Dimarts, 18 d'abril de 1967 a les 20h. (Traduït per Stefan Markovic)
(4) Xosé Comoxo: RICARD BOADELLA UN VIOLONCHELISTA CATALÁN NO CAMPO DE CONCENTRACIÓN DE RIANXO. Article al blog: http://rianxeiros.blogspot.com.es







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada