dimarts, 8 de desembre de 2015

Vocabulari Cabrenc











Recull de paraules i expressions populars de la parla de Cabra.

En té cura: Josep Maria Rovira i Valls 

Darrera actualització: 18 de juny de 2017


A Cabra diem:


A (41)
Abogat (advocat) Font: Salva (Ponet)
Acere (ara se'n diu vorera o voravia) ("El cotxe de línie parave a la plasse de la Creu, davant de l'acere del Bar") :: ACERA f. 
Cada una de les voreres del carrer, més altes que la resta del carrer i ordinàriament enllosades o enrajolades, que els qui van a peu utilitzen per al trànsit; cast. acera. Omplint l'ample de l'acera, Pons Auca 106. Segut a l'acera, vaig calarme les botes, Ruyra Par. 24.
  Sinn.: voravia, vorera.
 Etim.: pres del cast. acera < llat *faciaria. (DCVB) 
Acotar-se (Ajupir-se) Font: Àngels de Cal Daniel
Acotxar-se (acotar-se, ajupir-se) 
Afartar Atipar, menjar molt. 
Agitat, agitar-se (estirat o estirar-se al llit) Font: Salva (Ponet) 
Àguila (àliga) A Cabra la societat de caçadors és diu l'Àguila, no l'àliga. 
Aideia, aideie (idea) Tinc una aideia! Font: Joan Salvadó Rovira
Aigüera (pica per rentar-hi els plats)
Aixòs, allòs. Sen deriva d'aixòs, d'allòs, d'aixonses, d'allonses.
Aixut 1 (sec, no mullat) No plou gaire, a sota els cotxes encara és aixut.
Aixut 2 (de caràcter poc empàtic, introvertit, reservat)
Alçar (Aixecar) No cal que t'alcis. Alca't. Font: Salva (Ponet)  
Alegu (alego) :: ALEGO adv. vulg. 
Prompte, dins poc temps; cast. en seguida. «¿No vindràs?—Alego vinc» (Valls). «Alego alego serà la fira» (Baix Maestrat., ap. Garcia G. Vec.).
 Etim.: barbarisme, del cast. luego. L'ètim llatí īllĭco, proposat de qualcú, és impossible. (DCVB)
Aleu (bé o bò de salut) No em trobo gaire aleu. Font: Salva (Ponet)
Allavorens (llavors)
Alonsu (alonso) "Ets un alonso. No facis l'alonso"Dit a l'home corpulent, de gran envergadura. També al que es comporta com un animalot o que fa el ruc. 
Alonso, prové d'onso, la forma popular d'anomenar a l'ós. Fer l'alonso, per tant, és com dir que imites o t'assembles a un ós.
Alses, les (prolongació dels costats del remolc o del camió que serveix per augmentar la capacitat de càrrega) 
Anou, anous (nou, nous) Fruit del noguer. Es diu d'ambdues maneres.
Antes (abans) 
Apriar (arranjar) També apariar
Apriat (ben vestit, arranjat) També apariat
Aqueix, aqueixa (aquest, aquesta) Font: Salva (Ponet)
Arcalde (alcalde) Font: Txell
Arecerat (a recer, a l'esguard)
Arengada de "casco" (Arengada de casc) Les arengades formen part dels anomenats "peixos de rostoll" amb el bacallà i el congre. Aquests peixos, eren els únics que, gràcies a la seva conservació amb sal, arribaven a la Catalunya interior. Se'n deien arengades de casco, per què venien totes dins un recipient de fusta, d'un pam d'alçada i de dos pams de diàmetre. Se li deia "casco" a una mena de barril (hem sentit a dir arengades de barril) o de bóta (a València en diuen sardines de bóta) a l'interior del qual les arengades estaven disposades en cercle amb les cues cap al centre i el caps cap enfora, i apilades en diverses capes. El DCVB recull l'entrada casc:  a) Espècie de bóta de fusta poc fonda, que serveix per a posar-hi arengades ben atapeïdes formant cercles concèntrics i superposats (Empordà, Tortosa).
Arpillots (arpitllots, arpiots) :: ARPILLOTS m. pl.: 
V. arpiots.  ARPIOT o ARPIOTS (amb ses var. arpillots, arpillocs, arpiocs). m. 
|| 1. Eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l'altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla (or., occ.). Aquesta eina serveix per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates, etc. Els homes, negrosos, palplantats als marges amb la fanga o els arpiots, Llor Laura 226. Etim.: derivat de àrpies. (DCVB)
Arrecera't (en el significat d'atansa't, a una persona o cosa) 
Arrefredat (refredat) "estic arrefredat" 
Arrojar (vomitar) 
Ascle, ascles. Troç de llenya pel foc. 
Asclar. Fer ascles (Me'n vaig a asclar llenya per l'hivern)

Asmari (armari) Font: Txell 
Astòpsie (autòpsia)
Assanari (escenari) 
Auberador (abeurador) També abaurador (abeurador) Font: Sandra Solanes Montalà 
Aubergínie, esbargínie (albergínia)
Aulives (olives) 
Aumetlles (ametlles) També: vallanes, anous o nous.
Aurelle, aurelles (orella) 

B (19)
Baberu (també dit superu (pitet de roba que evita que la canalla s'embrutin) 
Bagatzem (magatzem) Font: Alba Rovira Guasch 
Bajoca, bajoque 1 (fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella) "per sopar farem trumfuiceba amb bajoques" 
Bajoque 2 (bajoca: ploramiques) 
Banderine, banderines (mandarina) Font: Txell 
Bart (Bar) Tant diem l'acera del Bart, el Ramon del Bart (renom d'una casa del poble on hi havia una taverna), com ens trobem al bart. Font: Anònim; Font: Salva (Ponet) 
Bàscure (bàscula) 
Basí  (potser besí o vesí o vasí) (orinal)  Font: Nuri Marimon Gilisbars 
Basiclete o basiglete (bicicleta) 
Baurar (beurar) 
Bè, bèns, (un bon ramat de bèns) 
Bentost (tot just arribar..., ) (ben prest) Font: Joan Rendé 
Bitlles (jugar a bitlles )
Bitllot El bitllot és un penis descomunal. (les bitlles van darrere del bitllot!)
Boi (boy o voi) Es fa servir en substitució de tant com: "portava boi cinc o sis conills" També en substitució de quasi, gairebé: "ja boi que puts" " Quina edat té? Boi quaranta anys". Aquesta paraula no l' hem trobada a cap diccionari. 
Bolsó (carreu de pedra)
Brossa (escombraries) "El cossi de la brosse" també "el cubu de la brosse" 
Burille (també colille) burilla f. Punta de cigar o de cigarret. (DIGEC) Llosca de cigarro (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Penedès, etc.); cast. colilla (DCVB) 
Buxarde (eina de picapedrer) Font: Joanito Tous

C (34)
Cabiló (cabiró) Font: Àngels de Cal Daniel
Cabre, cabrete, bóc
Cabaler  El gran és l'hereu i l'altre el cabaler.
------------------------------------------------------------ 

CABALER m.|| 2. Fill que no és hereu (Cerdanya, Vall d'Àneu, Conca de Tremp, Solsona, Lleida, Pla d'Urgell, Penedès, Vendrell, Valls); cast. segundón. Es diuen cabalers perquè els pares els donen algun cabal perquè puguen negociar i fer-se un patrimoni. Es diu primer cabaler el germà més petit, i segon cabaler el germà immediatament anterior al més petit (Balaguer). Lo cabaler que va curt de quartos i fa una lluna de blat a son pare, Serra Calend. folkl. 19.Etim.: derivat de cabal, I.  (DCVB) 
Cal, Ca la. Jo sóc de cal Biló, i ella de ca la Pepa Duga.

Calagró "la cervesa en dejú em fa calagró ..." 
Calçasses La seva done li fa fer el que vol. És un calçasses! CALÇASSES m. Home mancat d'energia, que es deixa dominar per altres, especialment per sa muller; cast. calzonazos. Fon.: kəɫsásəs (pir-or., or., bal.); kaɫsáses (occ.). Etim.: augmentatiu pejoratiu de calces.(DCVB)  Font: Rafel Fortuny Balcells 
Canella, canelles (de la font)
Capcot (preocupat) Va marxar, capcot, sense dir res a ningú.

Carallot! Ets un carallot! CARALLOT m. Home curt d'enteniment, beneitot (or., occ.); Intens.: pejor.: carallotot (Au, calla, carallotot!, Lluís Rec. 48). Etim.: derivat pejoratiu de carall. Font: Rafel Fortuny Balcells
Carrutxes (caminador per la canalla)
Cartró (cartó) Una capsa de catró, un cavall de catró.

Cartró d'ous Un cartró d'ous equival a dues dotzenes i mitja d'ous. És la unitat de venda a una granja de gallines. En una caixa d'ous tradicional, hi posaven dotze cartrons, que són 30 dotzenes, per tant 360 ous. 
Casete, la (la caseta del tros) 
Caragol, caragols (cargol)
Cassal (lloc on posar el gra) CASSAL m. || 2. a) Cadascun dels compartiments quadrangulars, separats per parets baixes d'obra, que en els molins d'oli i en les cases de pagès serveixen per a tenir depositades i triades les diferents espècies d'oliva o de cereals (Urgell, Penedès, Camp de Tarr.). DCVB
Catxar, cardar, fotre (follar)
Canalle, canallete  (canalla: nens i nenes més o menys petits)

Cantamanyanes castellanisme (insult simpàtic) Font: Alba Rovira Guasch
Càvac (càvec) CÀVEC (i ses variants càvet i càvic). m. || 1. Espècie d'aixada que té la fulla ampla de la part posterior i estreta de la part anterior, de manera que resulta de forma trapezial o triangular, i serveix per a cavar; cast. azadón. (DCVB)
Cèntims (en lloc de diners) "a case seue tenen molts cèntims ..."
Concu, conca (solter o soltera més aviat gran) "Qué s'ha casat el Pepito Biuret? - No, s'ha quedat conco" Font: Nuri Marimon Gilisbars
------------------------------------------------------------ 

CONCO m.|| 2. Fadrí vell, que generalment queda a la casa pairal governada per son germà l'hereu (pir-or., or., occ.); cast. solterón. Si ella seguia essent donzella, ell s'havia quedat conco, Oller Rur. urb. 27. Hi havia un pagès conco i ric, que va adquirir el costum... de fer quelcom, Carner Bonh. 169. Var. form.: avoncle, avonclo, oncle, onclo, blonco. Etim.: del cat. ant. avonclo, ‘oncle’, deformat en el llenguatge infantil. (DCVB) 
Contru, butifarre, manille, rei, cavall, pute, as, contru, recontru, sanvicens, arrastro, de cul, de cara, escambrilla, barreja, talla, escapça, arreplega, teves, meves, nostres, vostres, naltros, valtros, sortida de cavall sortida d'animal, tres manilles i un as botifarra faràs,
Cony, xone (vulva)
Cordill (cordill) [s. XVII; de corda] m 1 Fil gruixut de cànem retort, de dos a quatre caps, emprat per a lligar i fer cosits. (GEC) 
Conresar  (conrear)
Coperative la, la Cuperative, la Comparative, la Cuprative (la Cooperativa Agrícola)
Cotxe de línie, el ( la Sarralenca: autobús de línia que feia la línia de Sarral a Tarrragona, per Valls, dos cops al dia) 
Crio castellanisme (infant; persona que es comporta com un nen) 
Culegit o cul·legit (Col·legi, escola) "Antes anàvem al cul·legit de pàrvuls ..." 
Curante nombre (quaranta) 
Cutxaró o Cutxarón (cullerot) Font: Alba Rovira Guasch 
Cunye (cuina) Anònim; Font: Salva (Ponet) 
Curra (per batre a l'era)  A Solivella feien curres per les eres. eren perfectes. A algunes dones se'ls deia que eren com una curra de Solivella, no per perfectes sino per rodones.
Recordo que el meu padrí (de cal Po) en va anar a comprar una. Font: Joan Vives, de cal Po. 
Cuscó, cusconar (coscó, cosconar) 

 

D (21)
Dar (v.) dave, darie (donar) 
Dat (donat) Qui t'ha dat això? M'ho han dat i prou!  Font: Maria Morató Ferré
Dat ... (qui sap ... potser ...) Dat si està tancada la porta? Dat si ha entrat el gat? Aquesta construcció, sempre amb interrogació, la fan servir sovint moltes famílies del poble. La tenim també a l'apartat d'expressions. Font: Maria Morató Ferré

Davall ( de sota) "El gat s'ha amagat davall de la taula" Font: Sandra Solanes Montalà 
Dallòs, daixòs 
Daixonses, dallonses. També Dallonsis Font: Rafel Fortuny Balcells 
Defore (defora) "Els pagesos de Cabra van al defora" 
Dematí "Quedem per demà al dematí"
Desmanegat, desmanegada (desfeta) A Cabra ho diem referint-nos a persones (... al morir l'hereu, la família va qudar desmanegada) o també a objectes (... tenia el carro desmanegat) o a cases senceres (... teníen la casa desmanegada)
Despitralat
Después ahir (abans d'ahir) Font: Josep Aluja (Marí) 
Deunidó (déu-n'hi-do) -Aquest tros té 6 jornals. -Deunidó el gran que és.
Deunidoret
Dillums (dilluns) 
Dimats (dimarts) 
Dingú (ningú) "No ha vingut dingú" 
Diós o Adiós (adéu) Font: Alba Rovira Guasch 
Dòs, dòç (doncs)
Devers o debers (deures) No sortiràs fins que no acabis els debers! Font: Alba Rovira Guasch 
Dumenge (diumenge)
Dur (v.) duie, duràs (portar) 

E (43)
Edredón (edredó) castellanisme.
Encabat (substitutiu de després) ... primer al cafè i encabat cap al tros. Font: Salva (Ponet)
Endebades
Endegar (posar en marxa) Vaig a endegar el sopar. Font: Josep M Balcells (cal Mason)
Enjuse (enjusa) Contrafort que dóna resistència a una paret. (DCVB)  Font: Joanito Tous
Enraonar (parlar) Font: Rafel Fortuny Balcells
Ensulsir (El pou es va ensulsir. Les parets es van anar desfent i va acabar perdent-se) Font: Joan Vives, de cal Po.
Ensumanie (xemeneia) Font: Anna (cal Daniel); Sandra Solanes Montalà
Enterro (enterrament) S'ha mort el Pau. Hem d'anar a enterro.

Entesos! Ho fem servir per dir que estem d'acord. Font: Àngels de cal Daniel
Entrepussar (ensopegar) Font: Alba Rovira Guasch 
Envescat, envescada. Molt brut, especialment de matèria greixosa.
Ermassot  (pronunciem armassot: terra erma, que no es conreua) 
Errar, errar-se, errat (equivocar-se) M'hai errat de forat!  Font: Salva (Ponet) 
Esbaconar
Esbatussar
Esberlat Font: Joan Rendé 
Esbotzat Font: Joan Rendé 
Escarponar (amb el sentir de fer molt de mal a algú o a algún animal) Font: Francesc Ferré (Cisco del Mas) 
Escorregut (l'escorregut del caldo)

Esmicolat Font: Joan Rendé 
Estenallat o Estanallat (ha fet tant d'esforç que ha quedat estenallat)

Estripat Font: Joan Rendé 
Estripagossos (filferro amb punxes per fer tanques i paranys) 
Esquinçat Font: Joan Rendé 
Esquitllevi (d'esquitllevi) Hi passava d'esquitllevi ... 
Escadusser (desaparellat, que no forma par de cap grup, ...) Font: Joan Rendé 
Escardalenc (molt prim) 
Escarxofes (carxofes) 
Escambrilla (Joc de cartes conegut també com la brisca)
Escambrillar (remenar les cartes abans de començar a jugar) Font: Txell 
Escarnir
Escatllar o esquetllar (treure la pellofa de les ametlles)

Escatllot (també escallot) (ametlla que no es pot escatllar, borda, de baixa qualitat)

Esporgar 
Esprimaxat (molt prim)

Escavallar  ESCAVALLAR v. tr. 
Esporgar la vinya, treure'n els cavalls o brotó (DCVB) 
Escurar 1 Escurar el plat (Netejar d'adherències un recipient, un estatge, un conducte -DCVB) 
Escurar 2 (Netejar la soll, el corral) Molt emprat pels ramaders de Cabra. 
Escurat (estar escurat, pelat, arruinat, sense diners)
Estalsi (sutge) Font: Salva (Ponet) 
Estovalles (tovalles) 
Estumacar (estomacar) ESTOMACAR v. tr. Apallissar, pegar un fart de llenya (DCVB) Font: Rafel Fortuny Balcells 

F (13)
Fandilles (faldilles)
Faram (afaram) (bèstia)

Farum (ferum) Olor forta :: FERUM o FARUM f.  || 3. Olor en general, dolenta o bona (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Valls); cast. olor, tufo, perfume. Atret per la dolça farum que d'ells s'escampava, Pous Empord. 6. «A la cuina es sent una ferum de bona minestra!»
Etim.: del llatí vulgar *ferūmen, ‘rastre de fera’ (cf. la variant *ferāmen que ha donat origen al català feram) (DCVB) 

Fart (tip, satisfet en excés)
Fato, fatada  Font: Pep Vadrí
Fesols :: FESOL [s. XIII; del ll. faseŏlus, i aquest, del gr. phásēlos, íd.] (DIGEC) 
Fenyade (feinada) "Avui no ho acabarem. Hi ha una fenyade! 
Fiblar la bóta Ficar (posar) "fica-ho aquí que no farà nosa"
Fóre (mode condicional del verb ser o ésser: seria) "fóra interessant ..." Font: Alba Rovira Guasch
Fradolic (fredolic, bolet)
Fuig, fuig d'aquí!
Funció (espectacle generalment teatral) "anem a veure una funció a l'envelat" Font: Alba Rovira Guasch  
Fuscaldes, Fuscaldetes, (Fonstcaldetes)  

G (14)
Gabine (cabina) Tant la del camió com la telefònica. Font: Salva (Ponet)  
Gairot (de gairot) Anava de gairot. Baixava de gairot ...

Galifardeu Font: Pep Vadrí 
Gallete (galleda)  
Gambairots (bromes que tapen el sol) Font: Salva (Ponet) 
Garrí, garrinet, gorrí 
Gassiosa, graciosa, gaseosa, gasosa,
Gavinet (ganivet)
Ginoll, ginollera (genoll) 
Gendre, el (el marit de la filla de la casa) "el gendre de cal Pubillet" 
Gramole (tocadiscs) 
Grosal (varietat d'olives al terme de Cabra) Font: Joan M Rovira (cal Biló) 
Gordal (varietat d'olives al terme de Cabra) Font: Joan M Rovira (cal Biló)
Guixots (dit genericament de les restes d'una obra)

H (5)
Hai (he de...) "Hi hai d'anar" 
Hi han (hi ha) "Hi han moltes persones ..."

l'Home dels nassos (Per enredar als més petits "A cal Carro hi ha arribat un home que te tants nassos com dies te l'any" 31 desembre) 
l'Home de les orelles (Per enredar als més petits "A ca l'Isabeló hi ha arribat un home que te tantes orelles com dies te l'any" 30 desembre)
Homens (homes) Font: Salva (Ponet)

I (3)
Interfonu (intèrfon, intercomunicador)  Font: Alba Rovira Guasch
Ideie (idea) "no en tinc ni ideie!"
Indicció (injecció)


J (4)
Jove, la (la dona del fill de la casa. "la jove de cal Boire")
Jabalí
Jaio, jaie  (jai, iaio) Vell, persona de molta edat.
Jovens (joves) Font: Salva (Ponet)

L (7)
Lavative (lavativa) Higiene, medicina "Diu que li posaran una lavative i a veure si li marxa el mal de panxa"
------------------------------------------------------------ 

LAVATIVA f.
Injecció d'aigua o altre líquid en el recte, per a fins medicinals. Altre temps sa xeringa no s'acostumava emprar més que per dar lavatives, Roq. 46.
Etim.: derivat del llatí lavare ‘rentar’. (DCVB)

Llangonisse (llangonissa) Embotit

Llargavistes (prismàtics, binoculars)

Llimpiar (netejar) castellanisme Font: Sandra Solanes Montalà
Llongues  Les regnes o riendes per manar l'animal.
Llum el, m. (ha maxat el llum, apague el llum, encén el llum)
Lluscu (llusco) llusca (Que no ho veus? Que ets llusco o què?) Font: Nuri Marimon Gilisbars
------------------------------------------------------------   
LLUSCO, LLUSCA adj.  || 1. Llosc (pir-or., Empordà, Garrotxa, Bagà, Gironella, Cardona, Solsona, Costa de Llevant, Vendrell); cast. cegato. Perduda en l'ayre sa apagada mirada de llusco, Oller Rur. Urb. 241.
|| 2. fig. Curt d'enteniment (Vic, Pineda, Vallès); cast. bobo, tonto. DCVB 

Lu (lo) art.  M'has estripat lus pantalons!

M (28)
M'hai (M'he de ...) "M'hai de comprar uns pantalons" Macà! Expressió de sorpresa. Font: Rafel Fortuny Balcells
Malandandu "ets un malandandu" Font: Anna (cal Daniel) No te'n refiïs: és un malandandu. A Cabra ho diem en el sentit de que és perillós, de mal fiar. MALANDANDO m. Home infeliç. DCVB
Mallà! Ah Mallà Expressió de sorpresa.
Malura 1 (nafra) "s'ha fet molt de mal, te la cama plena de malura"
Malura 2 (enfermetat) "és un bon metge, te un remei per a cada malura"
Malura 3 (plaga agrícola) "en aquest sembrat s'hi ha posat la malura" 
Mamelles
Mamellons 
Mangerdone (mangerdome, magerdone) :: MAJORDONA f. 
|| 1. ant. Criada principal, administradora d'una casa; cast. ama de llaves. A Catarina majordona del senyor comanador, 2 ll., doc. a. 1609 (Miret Templers 583).
 || 2. Criada permanent d'un capellà (or., occ.); cast. criada, ama de llaves. Ja n'hi surt la majordona: | ¿Què és això, senyor Rector?, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 218). S'avià satisfet cap a la rectoria, on ja l'esperava impacienta la majordona, Pous Empord. 90.
 Etim.: derivat de majordom, amb la darrera síl·laba d'aquest mot interpretada com si fos d'hom (=d'home) i amb conseqüent adopció del mot dona per a marcar bé la diferència de sexe. (DCVB) 
Manescal (veterinari) El manescal del Pla venia amb una Guzzi.

Manllevar (demanar, fer-se prestar) ... no tenia prou diners i els ha hagut de manllevar. A Cabra també hem sentirt a dir enmanllevar.
Mantecau (es fa servir en substitució de gelat)
Mantecauer (persona que feia o venia mantecaus) 
Massetja (bassetja, al DIGEC) A altres llocs hem sentit a dir Passetja. El DCVB recull
MASSETJA f. Bassetja (Pena-roja, Benassal). Pres son bastó e sa massege, Serra Gèn. 107.
 
Matxu, Mule, Cavall, Ruc, Sumere
Meu, Meua, ma (el meu tros; casa meua; ma mare)
Meuca, Meuque (meuca: dona beneitota) "...aquesta dona és una meuca! 
Menjafestucs (et un maniàtic) Font: Francesc Ferré (Cisco del Mas) 
Missa, edifici ("tinc el cotxe aparcat davant de misse" "la plasse de misse") 
Mixó, mixons (moixons, ocells) 
Mòbile (bòvila) La mòbile del Boire. Font: Joan M Rovira (cal Biló)
Moix, moixe "aquelle done es feie la moixe ..." (fingir bondat o devoció, esser hipòcrita) DCVB 
Mossu (mosso) Servent; home llogat per a fer alguna feina o ajudar a fer-la. "el mosso de cal Rendé" 
Moticultor (motocultor) 
Moto el,  m. "A cal Fuster tenien un moto molt gros" "He vingut amb el moto" "el moto no s'engegue" " De qui ès aquet moto?" En canvi es diu una Vespe, una KTM, una Sanglas...
Motxe (motxa) Es diu d'una cosa que no és com cal o que no funciona: una cabra motxa (una cabra sense banyes) una escopeta motxa (una escopeta que no va bé) Font: Joanito Tous
Mucose (mucosa, llenega)
Mun, ma (mon, ma, el meu, la meva) "Mun pare, mun padrí i ma mare..."


N (3)
Nantrus (naltres) Font: Anna (cal Daniel)
Naltrus (naltres) :: NALTRES pron.: nosaltres.
Nosa, noses 

O (6)
Onclu, tie (oncle, tia)
Oidà! (Mira que hi duc al cistell? Oidà! Si que n'has trobat de bolets ...) A Cabra ho fem servir per a quantificar una sorpresa, sempre en positiu, com un deunidóAl recull de narracions Pinya de Rosa, de Joaquim Ruyra, hi trobem sovint oidà, també com una expressió exclamativa, però amb un significat diferent del que fem servir a Cabra i als pobles del voltant. :: DCVB || OIDÀ interj. de sorpresa o admiració barrejada amb alegria. Oidà! taurons i buitres, vos sobra anit carnatge, Atlàntida ix. A cada brot un esqueix, | oidà!, de dolça esperança, Collell Flor. 144. Oidà, vet allà la cara d'un vell mofeta, Ruyra Parada 18. A les cinc, oidà!, ja qui sap on seríem, ibid. 15. Fon.: uјðá (or.) (DCVB)
Òstic! Font: Salva (Ponet) 
Ou amb cafè
Ou amb vi-ranci
Ou amb gassiosa


P (16)
Paiella (paella) Font: Anna (cal Daniel) 
Pallisse (pallissa) (Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla)
Pallisse (peça de roba d'abric, masculina) No ho hem trobat a cap diccionari
Pallissete - PALLISSETA f.  Petit compartiment que hi ha a l'estable, on es guarda la palla que s'ha de donar prest al bestiar i dormen els guardians d'aquest (Sta. Col. de Q., Blancafort, Montblanc, Vimbodí, Val.) DCVB
Panteix, pantejar (respiració forçada, dificultosa)

Peluda, la (Boira espessa que s'enganxa a la muntanya i no arriba al pla)
El nom li pot venir per la seva forma de manta o flassada que cobreix la muntanya; per la forma de pel al cap o de barba frondosa, per les seves ramificacions en forma de cabells.
DCVB|| 4. La boira que es posa sobre les muntanyes, i que assenyala fred (Camp de Tarr.). S'anomena més concretament la peluda d'Urgell. 
Plasse de misse, la (la plaça de l'església) 
Professó (processó) Font: Francesc Tous 
Pedrís, el. Bolsó o carreu de pedra situat a les bandes de la portadada d'una casa. Recordo el meu padrí assegut al pedrís ...

Penequene, a la; o a la pene-quene (a la pena-quena: a collibè) A collibè  loc. adv. [LC] Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms. Anar a collibè. Ell em portava a collibè. (DIEC2)
Pixallits (insecte) També dit espiadimonis. ESPIADIMONIS m. Insecte de diferents espècies i gèneres de l'orde dels pseudoneuròpters i suborde dels amfibiòtics, i principalment el gènere Libellula, que comprèn insectes de quatre ales llargues i estretes, abdomen llarg i prim, que volen prop de l'aigua i tenen les larves aquàtiques; cast. libélula, caballito del diablo. Un núvol de mosques i d'espiadimonis que estaven amagats, Ruyra Pinya, i, 24. Els espiadimonis, per joguina, volen de mil estils, Carner Lluna 67. Sinòn.: libèl·lula, tallanassos, teixidor, barratgina. Etim.: compost de l'imperatiu de espiar i del plural del substantiu dimoni. Font: Rafel Fortuny Balcells 
Pren (usat com agafa) "-Joan, que em darieu quatre tomaques? ... -Pren." 
Pudé (potser) Font: Salva (Ponet)
Purgador, sedàs, sedassos o sedaços
Pubill (fill no instituït hereu)
Pubille (pubilla: dona instituïda hereva, filla única o gran d'una casa)


Q (2)
Quartu Dependència d'una casa (habitació) :: DCVB || 5. Habitació, cadascuna de les divisions habitables d'una casa. En lo quarto principal de casa, doc. a. 1814 (Segura HSC 111).Quarto de dormir: dormitori. Quarto d'estar: habitació on els estadans d'una casa passen el temps no destinat a menjar o a treballar professionalment. Quarto de bany: cambra on hi ha la banyera. Quarto de la cuina: el rebost (Cast.). Quarto dels mals endreços (or., occ.) o dels embulls (mall.): cambra no habitada, on es guarden les coses inútils o de poc ús.
Quartus (diners) "Quants quartos em costarà? M'ha costat molts quartos!" :: DCVB|| 2. Moneda antiga equivalent a tres cèntims de pesseta. Que mengi figues de cofí, que van a dotze quartos la portadora, Vilanova Obres, xi, 155. a) pl. Diners, monedes en general; riquesa. Ell treballava, ell portava els quartos a casa, Massó Croq. 162. Tenir quartos: tenir diners, esser ric. No tenir un quarto: no tenir gens de diners, esser molt pobre. Si ho sabies, que, contat y rebatut, me quedo sense cap cuarto, Vilanova Obres, xi, 112.

 
R (10)
Racurell (licorell, licorella)
Radere, raderes (darrere, darreres)
Radio el, m. "..ho han dit pel ràdio" "la clau és al prestatge del ràdio"
Re, Res ("no costa re ... res que jo no vulgui") 
Reixos (tant els d'Orient com els altres)

Rebolleda, la (partida del terme on probablement hi havia rebolls)
Retratu, retratus (en general, totes les fotografies no només les de persona)
Retratista (Fotògraf) Particularment de retrats, però aplicat també al que feia fotografies (Als anys seixanta del segle XX, els diumenges venia un retratista del Pla –el Pep Caterino– a fer retrats de les famílies de Cabra)
Rumansu, rumanser (romanço) Ve de romanç.  Au va, aixeca't; no siguis romancer!

Rumiar (pensar) No cal que t'ho rumiis tant, home! Font: Rafel Fortuny Balcells

S (14)
Sabatot (D'escassa o obtusa intel·ligència; estúpid) 
Safranària (pastenaga)
SAFANÒRIA f. Pastenaga || 1 (Gir., Urgell, Ll., Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià); cast. zanahoria. Ab aygua de safanòries, Micer Johan 432. Me ve en la seua sistella plena de palla y en una safanòria d'a vara, Guinot Capolls 76. Qui sembra safanòries no pot collir flors, Casp Proses 101. a) fig. Persona xerraire i embullosa, que diu disbarats o mentides (Val.). DCVB 
Salensius (sabatilles d'estar per casa) Font: Mireia 
Sanatxu  senatxo o saranatxo) :: SENATXO m.|| 1. Senalla rodona, amb tapadora, destinada sobretot a dur queviures (or., occ.); cast. cenacho. Ab el senatxo y el cistell als brassos, Pons Auca 213.|| 2. Bossa d'espart, i de vegades de palma o de cuiro, que els carreters porten lligada a la barana del carro per a dur-hi queviures i altres coses d'ús personal (or., occ.); cast. zurrón. Etim.: del mossàrab sannáǧ, ‘senalla’. (DCVB) 
Saldó (sauló) pedres i terra vermella
Santrit, sangtraït (mustela) Font: Pep Vadrí
Sarralenca, la (la Sarralenque o el cotxe de línie: autobús de línia que feia el trajecte de Sarral a Tarrragona, per Valls, dos cops al dia, anomenat popularment Sarralenca) 
Sigala, tita (penis) 
Siroll (soroll)  Anònim; Font: Salva (Ponet) 
Sixanta (seixanta)
Soll, la "vés a donar menjar al tussinu de la soll del corral" :: 2. SOLL (dial. assoll i aixoll). f. (i dial. també m.): Lloc tancat de paret on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (Penedès, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Priorat, Maestrat, Morella, Bal.); cast.pocilga. Qui tindrà corrall, soll o barraca en son figueral, Mostassaf 264. No poch scusar d'entrar en l'açoll dels porchs, Eximplis, ii, 124. M'ha envestit l'olor de la soll, Rosselló Many. 130. Fon.: sóʎ, əsóʎ (or., bal.); sóʎ, asóʎ (occ., val.); ʃóʎ (Valls); əʃóʎ (Vendrell). Intens.:—a) Augm.: sollassa.—b) Dim.: solleta.—c) Pejor.: sollota. Sinòn.: cort de porcs, porquera, porcatera. Etim.: incerta; s'ha donat com a segur l'ètim llatí suīle, mat. sign., però l'evolució fonètica no resulta clara. Darrerament s'ha parlat de la base gàl·lica *su-tege, mat. sign., combinada amb el basc tʃola que té el mateix significat (Hubschmid PW 20); però aquest origen sembla més difícil que l'ètim suile. (DCVB) 
Sueltu (desaparellat, que no forma par de cap grup, ...)
Sumaler (semaler) Un parell de sumalers per traginar les portadores de raïm...
Superu (també dit baberu (pitet de roba que evita que els crios s'embrutin) Font: Sandra Solanes Montalà

T (33)
Tabardu o Tavardu (Tavard) peça de roba d'abric, masculina.
--------------------------------------------
TAVARD (escrit generalment tabart) o TABARDO m. Vesta d'abric que cobria des del coll fins més avall de la cintura; cast. tabardo. Un tabart blau oldà, doc. segle XIV (arx. de Montblanc). Unum tabart cum pellibus agninis, Item unum tebart breve panni coloris vermilii cum tafatà viridi, doc. a. 1362 (arx. de Vic). Tabardo de brimo ab vetes negres, doc. a. 1480 (Aguiló Dicc., viii, 6). Uestint-lo molt honradament de un tauardo de grana, Gualbes Yst. Corpocr. 28. Item un tabardo burell bo, doc. a. 1491 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Etim.: del fr. tabart o del cast. tabardo, mat. sign. (DCVB)
Talea. Tenir molt d'interès o traça a fer alguna cosa. "el Vicens té molta talea a festejar"Font: Maria Morató Ferré 
Talòs. Insult simpàtic. Ets un talòs! Font: Nuri Marimon Gilisbars 
Tantost (tan prompte, tan aviat) Font: Joan Rendé 
Tanmestimo! (M'és igual!) "Vols seure al davant? ... Tanmestimo?" 
Tapassot 1En diem de la pedra flonja que s'estén en forma de grans lloses en determinats indrets de les Planes, per exemple. Antigament s'acostumava a treure la terra de damunt del tapassot i afegir-la a la resta del tros per augmentar el gruix cultivable. El tapassot quedava llis, se'n veuen molts; també tenia la utilitat de ser un excel·lent recollidor d'aigua que s'orientava cap a les cisternes o cap als cossiols. (v. Tapàs DIEC) 
Tapassot 2 es diu d'algú a qui li costa d'entendre les coses. 
Tascó, tascons (peça de ferro o de fusta que es feia servir per asclar llenya)
Tastaulletes Un, o una, que havia festejat amb moltes, o molts, i no s'acabava de decidir.
Font: Maria del Mar Calbet Vey 
Teiatru (teatre) Font: Alba Rovira Guasch
Tet, tete (familiarment, germà o germana gran) La tete de cal Biló i el tet gran.
Teu, Teua, ta (el teu tros; casa teua; ta mare)
T'hai (T'he de ...) "No t'hai de donar explicacions"
Tiet, tiete (oncle) Generalment, a Cabra, el tiet i la tieta són els germans dels pares. Els oncles i les ties o bé són els germans dels avis o són parents una mica més llunyans de la mateixa branca. També és possible que es digui tiet o tieta a un germà de l'avi, o a la seva dona, que familiarment li ha quedat aquest tractament, probablement per haver-ho sentit als pares.
Tita (penis) 
Titaranya Fem servir la paraula per designanr l'aranya i també la teranyina. Font: Àngels de cal Daniel 
Toll o Xoll (toll d'aigua) "posa't els xanclus que ha plogut i hi han molts tolls ..." Tost (Prest, aviat) Font: Joan Rendé 
Trabucar "S'ha trabucat el got d'aigua" Font: Sandra Solanes Montalà
Tractant (mitjancer) 
Tractar (comprar i vendre) A cal Biló i a cal Isabeló tractaven (referint-se a que compràven els productes als pagesos, principalment cerelas i fruits secs, i els venien als majoristes. Els de cal Biló encara s'hi dediquen) 
Tracte, el (fer un tracte) 
Traginar (trasnportar) Ja n'estic tip de tant de traginat aquet sac amunt i avall ...

Tros (peça de terra) "... me'n vaig al tros"
Tropiessu (ensopegada) Font: Salva (Ponet) 
Trumfuiceba (paraula composta de trumfu -trumfa- i ceba) Era un plat de verdura, molt humil, que es feia sobretot a l'hivern) 
Tres-quarts (peça de roba d'abric, masculina) No ho hem trobat a cap diccionari 
Trumfus (trumfes) Anem a collir els trumfus. Ho diem fent les "u" ben sonants.
Tumaque, Tumaques (tomaca, tomàquet)
Tupine (tupina) Trossos de carn de porc cuits i confitats en oli o llard en un recipient de fang (tupí) o de vidre.
Turrete (Torreta) Test on habitualment s'hi planten flors.

Tuscanu (persona beneita, tonteta) Font: Sandra Solanes Montalà
Tussinu (tossino) berra o verra, mamelló, mamellons.


U (1)
Uous, (ous) Generalment se sent a dir a algunes persones grans. Font: Alba Rovira Guasch

V (9)
Vadell, vedell, vaca
Vallana, vallanes, (avellanes) Una vallana, dues vallanes. En canvi la vallana variaria cap a l'avallana. (grafia antiga DCBV)
Vansill (vensill, cordill) En substitució de cordill: "El Marí sempre du un grapat de vensills a la butxaque". No ho hem trobat a cap diccionari.
Vàtart (vàter) Ho pronunciem fent èmfasi en la "rt" final Font: Alba Rovira Guasch 
Valtrus (valtres) :: VALTRES pron.: vosaltres.
Vasí  (potser vesí o basí) (orinal)  Font: Nuri Marimon Gilisbars Verra o Berra (truja)
Vermar (veremar) "Dilluns començarem a vermar el macabeu"
Vidalva, Viadauva (a Montblanc en diuen tivauva) Liana autòctona dels boscos humits. Quan érem petits en tallàvem un tros, sec, en forma de cigarret, i ens el fumàvem. La seva poca consistència afavoria el tiratge. 
Voltadits (medicina) Es refereix a una mena d'inflamació a l'entorn de l'ungla.
voltadits m. [LC] [MD] Panadís superficial estès al voltant de les vores unguials. DIEC2

Z (1)
Zing-zing o sing-sing (sonall)

X (11)
Xale, una (a Cabra una xala –hi ha qui diu xela– és una festa, un esbargiment de moltes persones) 
Xalar (en el sentir de gaudir, passar-ho bé, riure)  Xalem "Vine que xalarem ..."
Xanclu, Xanclus  (xancle) "posa't els xanclus per escurar els tussinus" Font: Sandra Solanes Montalà :: XANCLE m.: cast. chanclo. 
|| 2. Sabata de goma, baixa, dins la qual entra el peu calçat, i que serveix per a defensar de la humitat o del fang. (DCVB)
Xicolate (xocolata)
Xicot, xicote 
Xipoll (mullader)

Xipollejar
Xiquet, xiquete
Xivato, xivar (castellanisme ?)

Xonu, xone (persona bruta, deixada) Font: Sandra Solanes Montalà
Xone, la (una de les paraules que s'empren per dir vulva)


Expressions: (41)
A Cabra diem:

Àngela Maria! (exclamació d'aprovació)

Santiamén! (en un no res) No pateixis, ho faré en un santiamén!

Fuig o fuig d'aquí (principalment als animals) Sustitutiu de: aparta't, ves-te'n, ...
Morrus de cony!  (insult simpàtic) Font: Anònim
Morrus de figue secallone!  (insult simpàtic) Font: Nuri Marimon Gilisbars
Desde luegu  (castellanisme) Font: Alba Rovira Guasch
En contes de ..., (en lloc de ... )
Passajaure! Passe a jaure! (Fot el camp! No emprenyis!) Font: Rafel Fortuny Balcells 
Despús ahir ... Curiosament ho fem servir per dir abans d'ahir. Font: Àngels
A cal senyor metge!
Ja voi que puds (ja boi que puts) Expressió que fem servir per aturar una conversa com: ja ni ha prou d'aquest color; tant i tant, ja fas pudor repetint-ho una altra vegada ... 
Tocar el cul, ( ... sortint del cine li vai tocar el cul)
Dat si ... (o dad si ...) Dat si vindrà el Miquel? Qui sap, és possible ... Font: Àngels
Et falta un bull! (tenir poc seny) Font: Salva (Ponet)   
Li falta un bull com les guixes!
Casundene! o Casundena! Principalment ho feien servir la gent gran, davant dels petits, per evitar dir renecs.Font: Rafel Fortuny Balcells
Macaxis l'olla! Font: Salva (Ponet)
Macagun ... (Em cago en ...)  Macagun dena, estigues quiet! 
Macagun l'ou! Macagun l'hòstia! Macagundéu!
Cagundéu! Cagun l'hòstia!  (Contracció de macagun, o de em cago en ...) 
Vatua l'olla! Font: Rafel Fortuny Balcells
En sec ... (de sobte, de cop ...) " ... i en sec es va girar i la va veure allí tote moixe"
Bora nit!  (bona nit)
No hi ha un pa a la post!  (no tenir un pa a la post és senyal de misèria)
No marxa, ni a fum de sabatots ! Font: Pep Vadrí, Joan Rendé
Perdre el món de vista (marejar-se, desmaiar-se)
Un mal dolent! (S'ha mort d'un mal dolent!)
No es fan! (...són parents però no es fan)
Dats pel cul!  (...són una colla de dats pel cul!)
Ya faré cap!  (ja vindré)
Vigila amb qui te les has. (vigila amb qui te les fas, vigila amb qui et relaciones)
Trumfu i ceba (plat de verdura constistent en menjar trumfes i ceba bullits i escorreguts)
A mellà o A mallà - Ah, mellà!  (ho diu sempre que em veu l'Andreu de cal Bò) Font: Salva (Ponet) 
Vatua-listo! Vatua-l'olla!
Ets més ruc que un tapassot!  Expressió feta servir per definir una persona molt tossuda (també es diu a Vila-rodona)) Font: Josep Santesmases
Et fotaré un ceballot!  (amenaça tendra) Font: Nuri Marimon Gilisbars
Vés al tanto! (vés amb compte)
Ja cal que es calcin (que es preparin ...)
Per si, per no ... (per si de cas ...)
No se'l sent del coll de la camisa ... (l'hem sentit a dir referint-se a una persona molt gran, probablement malalta, que parlava molt fluix o que en prou feines podia parlar)
Anar de tronc. Expressió que significa anar plegats a divertir-se, però a Cabra es fa servir sobretot entre els homes.
Passar la bugada. Font: Joan Rendé


Jocs:
A Cabra juguem a:

Jocs de cartes:
el Cau (cau, recau, sanvicens); l'escambrilla (bescanbrilla) carta més altra as, tres, figures i les altres pel seu valor. Es donen tres cartes per jugador i se'n gira una sota el pot que és el trumfo); l'escombra; el tuti (cantar les vint de cada pal i les quaranta de trunfo, carta més altra as, tres, figures i les altres pel seu valor. Es donen sis cartes per jugador i se'n gira una sota el pot que és el trumfo); el contro (manilla, botifarra); el solitari; el set i mig, el subhastat,

Altres jocs:
el domino, l'ajedrès o ajedreç (escacs).

Comptar:
Al cafè de la Cooperativa o del Sindicat, quan demaneves les cartes et donaven un drap verd, generalment de feltre, i un plat amb fessols i mistos o palilos trencats. Els fessols es feien servir per comptar individualment (valien un tanto) i els mistos o palillos valien deu tantos.
Fonts (persones que col·laboren aportant paraules):  
Maria Valls Vendrell; Josep M Rovira i Valls; Mireia; Txell Tous Rovira; Anna de cal Daniel; Sandra Solanes Montalà; Salvador Canela Balsebre de cal Ponet; Francesc Tous Pimas; Joanito Tous Esteve; Alba Rovira Gusch; Rafel Fortuny Balcells; Maria del Mar Calbet Vey; Àngels de cal Daniel. Pep Vadrí; Joan Rendé i Masdéu; Joan Vives de cal Po; Joan Salvadó Rovira; Joan M Rovira de cal Biló;  Josep M Balcells de cal Mason; Josep Santesmases Ollé; Francesc Ferré  Ferré (Cisco del Mas); Maria Morató Ferré; Nuri Marimon Gilisbars;

Diccionaris:  
DCDV- Diccionari Català-Valencià-Balear; DIEC2 - Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans; DIGEC - Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

A propòsit del recull de paraules i expressions populars de la parla de Cabra.

Estimades i estimats,

El propòsit que ens vam fixar a l'hora de compilar el Vocabulari Cabrenc a través del nostre blog, era la de  recollir el màxim nombre de paraules i expressions en sentit rústic, tal com les pronunciem o hem sentit dir a les persones de Cabra. De moment les hem posat en una sola llista, per ordre alfabètic. Ara ja ens toca començar a crear famílies (d'eines, d'objectes, etc.) En alguns casos hem posat, al costat de l'expressió cabrenca, la paraula equivalent o normalitzada als diccionaris. Respecte a cercar-ne l'etimologia, repte que volíem assolir quan vam iniciar el projecte (15/12/2012), la cosa se'ns ha complicat a causa de la gran quantitat de paraules que hem recollit gràcies a la vostra col·laboració. En tenim més de 500!
Però no hem acabat. Continuem necessitant la vostra col·laboració, tant per la cerca de paraules com per la de NOMS DE LLOC (del terme, de cases, d'indrets geogràfics, etc.) NOMS DE PERSONES (renoms, cognoms, nom de la casa, etc.) 

Anem ampliant el camp amb la finalitat d' intentar, a més a més del Vocabulari, aportar dades per un possible treball que es dediqui a l'onomàstica i a la toponímia de Cabra. 

Podeu fer-ho com vulgueu: per correu electrònic, fent un comentari en aquest mateix blog, o com us vagi més bé. Us preguem que, sempre que sigui possible, no us oblideu de citar l'origen, la font o la persona a la qual ho heu sentit dir.  

Moltes gràcies,

 Josep Maria Rovira i Valls

IMPORTANT: a Cabra acabem en "e" sonora -gens neutre- moltes paraules que s'escriuen o es pronuncien amb "a". Diem: cabre, escale, teule, nene, done, casete, pallisse, etc. Hem pensat, en determinats casos, fer servir aquesta "e" en aquest recull de vocabulari per donar-li més autenticitat. Si proveu de llegir a "e" final en els llocs indicats en cursiva "e" comprovareu que els sons canvien força i s'assemblen més a la nostra manera de parlar. Algunes paraules, pel fet d'escriure-les amb "e" final, canviarà la darrera sil·laba: tumaca, tumaque ... El mateix hem fet amb les que pronunciem "u" en lloc de "o"Fuscaldes, Fuscaldetes, (Fonstcaldetes) ; i també posant accents oberts o tancats en paraules, accentuades o no, per intentar reflectir la parla de Cabra amb tota la seva essència. Així, si trobeu paraules que us semblen mal escrites, sapigueu que ho hem fet expressament.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada