El maig de l'any 2000 es va dur a terme una intervenció arqueològica (1) a l'església de Santa Maria de Cabra per tal de documentar la pared del migdia de l'antiga església romànica de Cabra, descoberta durant uns treballs topogràfics el 1994.
Aquest important treball arqueològic ens ha permès documentar l'existència d'una part de l'església del segle XII, adossada a l'actual església parroquial. La intervenció es pot visitar des de l'interior l'abadia. Concretament és el mur que et queda a la dreta just entrant al garatge i al primer pis de l'abadia. Les restes romàniques de la nostra església formen part del patrimoni visitable de Cabra. La intervenció, entre altres persones vinculades al poble, de mossèn Josep Maria Font, rector que ho era aleshores de la parròquia fou decisiva. A tots els que hi van intervenir els devem el nostre agraïment.
En la introducció de la memòria a la qual ens referim, quan descriu les
dades històriques de l'església de Cabra, diu textualment: l'església
romànica de Cabra del Camp es data el 1154 en la butlla del papa
Anastasi IV, i va ser modificada més tard, construint-se una volta de
pedra al segle XIII. Efectivament, a la butlla d'Anastasi IV del 25 de març de 1154, hi figura Cabra entre les esglésies sufragànies de la metròpoli de Tarragona (2).
Aquesta troballa ens hauria d'animar a estudiar en profunditat la vida a Cabra
durant una de les èpoques més trascendentals de la seva història: la
segona meitad del segle XII (1160- 1194) dades que es corresponen al retorn del terme de Cabra al Comtat de Barcelona i, posteriorment, a la decisió del rei Alfons I d'obligar als veïns de Cabra a viure damunt del Coll i no en cap altre lloc del terme.
Deixem una pregunta a l'aire: l'església que surt citada a la butlla de 1154 és l'església que ha estat objecte de restauració? o potser hi havia altres esglésies al terme de l'antic castell de Cabra?
(1) La intervenció que es va dur a terme durant els dies 2 i 9 de maig del
2000 fou dirigida per l'arqueòleg Òscar Curulla Ferré. La memòria
d'aquesta intervenció es va publicar el 15 de juny del 2000 per
l'empresa NEMESIS SCCL i publicada al web de la Direcció General del
Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Us podeu descarregar
l'arxiu en format PDF o veure la memòria a: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8527
(2) 25 de març de 1154: el papa Anastasi IV assenyala els límits, les esglésies i
les diòcesis sufragànies de la metròpoli de Tarragona. Consten les
esglésies següents: Sant Miquel, Sant Salvador del Corral, Sant Fructuós
i Santa Maria del Miracle i la Catedral de Santa Tecla, a Tarragona;
Berà; Sant Vicenç i Albinyana; Montmacell, Sedma i Montagut; Santa
Perpètua; Montclar i Barbarà; Forès, Guimerà, Maldà i l’Espluga Calva;
l’Albi, Avinaixa, Tarrés, Siurana; Alió; Cabra; Sant Pere de Gaià i
Santes Creus de Gaià; Vallmoll, Alcover, Sant Joan del Consell,
Cencelles, Riudoms, les Borges i Cambrils, Pratdip, Colldejou i Marçà.
Com a diòcesis sufragànies:
Girona, Barcelona, Urgell, Vic, Lleida, Tortosa, Saragossa,
Osca, Pamplona, Tarassona i Calahorra. Hom diu que també li pertanyen
les que havia tingut abans i les que s’han d’erigir a les Balears.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIII. Mostrar tots els missatges
diumenge, 25 de novembre del 2012
L'església romànica de Cabra
Etiquetes de comentaris:
Apunts històrics,
Segle XIII
Subscriure's a:
Missatges (Atom)