Se n’ha parlat i escrit molt d’on prové el nom de Cabra. El més habitual és trobar referències històriques que ens remeten a l’antic territori que tenia el nom romà de
Capra (en llatí Cabra) probablement perquè alguns documents antics ho escrivien així.
Fa bastants anys el Ramon de ca l’Elvira en una conferència sobre història de Cabra feta a l’antiga sala del cinema del sindicat, ens va explicar que el nom del poble venia del nom de la bèstia: a Cabra hi havia moltes cabres a les muntanyes i d’aquí li ve el nom, va dir.
Tot és possible i mentre no hagi ningú que provi el contrari al nostre escut hi figura una Cabra i ja està. Fins i tot els estudiosos de la toponímia a Catalunya ho donen per fet.
Sense anar més lluny en el document del 980 hi figura
Capra escrit en llatí i en un d’anterior, el d’Ambigats de l’any 945 (vegeu el document en aquest mateix blog) també hi figura
Capra. Fa més de mil anys que escriuen
Capra i d’aquí n’ha sortit el nom de Cabra.
Res a dir. Però ni ha que no ens conformem amb aquesta arrel perquè simplement la trobem absurda. Li posen Cabra perquè hi havia moltes cabres. En tot cas li haurien d’haver posar
Cabrada, ramat de cabres;
Cabrissa, estable de cabres;
Cabrum, conjunt de cabres, bocs i cabrits; o fins i tot un hipotètic
Cabrar (no ho recull el diccionari) que podria ser l’equivalent a lloc on hi ha moltes cabres.
Donem per descomptat que el nom de Cabra es vol referir la bèstia de quatre potes, amb banyes i mamelles, que dóna llet i que viu en ramats o a les muntanyes tot desplaçant-se fent saltirons. Ho mencionem perquè no creiem que el nostre nom provingui de la
Cabra o
ladella, insecte paràsit que habita a les regions piloses de l’home, principalment al pubis; com tampoc ens imaginem que a Cabra hi havia moltes
Cabres o
cranques, crustaci marí molt apreciat. En canvi fóra tant versemblant com l’altra pensar que vingués d’una altra
Cabra (Lactarius zonarius) bolet semblant al rovelló lletós que no és comestible.
 |
| Torrent de la Fonollosa, vora els Molinets. Estiu 2010 |
Gabra, lloc d'aigua en lloc de Cabra, lloc de cabres
Un dia, ens va trucar l’amic i excel·lent metge Roger Pla, preguntant-nos si coneixíem d’on venia el nom de Cabra. Li vam contestar que no ho sabíem del cert, que es deia que venia de la bèstia però que nosaltres no ho creiem. Llavors ell ens va dir que un oncle seu que vivia al Pirineu d’Osca era estudiós de l’antiga civilització Celta. El seu oncle, li havia preguntat si a Cabra hi havia mota aigua o moltes fonts. En respondre-li que si, que és un lloc on històricament hi ha hagut abundància d’aigua li va dir: doncs diga’ls que el nom del seu poble probablement ve del mot pre-romà, qui sap si celta o iber,
Gabra, amb “G” que vol dir
“lloc de fonts o lloc amb aigua abundant”.
No cal dir que amb aquesta afirmació d’un estudiós de les llengües pre-romanes, se’ns obria un nou camí per esbrinar. És més versemblant que un indret geogràfic tingui un nom amb connotacions geogràfiques que no pas pel simple fet d’haver-hi cabres, que tot sigui de passada, de cabres n’hi havia arreu.
 |
| Pont i torrent de la Pica. Estiu 2010 |
No sabem del cert si a Cabra hi vivien
Celtes. Però si que sabem que hi havien assentaments Ibers. En coneixem dos a poca distància del poble actual. Per tant hi havia vida estable abans que vinguessin els romans.
Tal com va passar en altres llocs els romans van llatinitzar els territoris que ocupaven.
Vespasià, emperador Roma, cap a l’any 74 o 75 de la nostra era, va concedir a tots els habitants de la Tarraconense el dret llatí (
ius latii) i va convertir les
civitates en colònies. Moltes
civitates van adoptar el nom de Flàvies, nom familiar dinàstic de Vespasià, entre elles la
colònia Julia Flaviobriga, potser l'actual Bilbao.
És possible que Cabra tingués un nom pre-romà i que els romans el van llatinitzar? La resposta evidentment no és segura però, si de Cabra els habitants autòctons en deien
Gabra -mot que no hem trobat en llatí- no fora gens aventurat pensar que els romans ho van adaptar a la seva llengua com també ho van fer set cents anys després els àrabs amb
Qabra basant-se aquests, en l’arrel romana i no en la celta o ibèrica que ja la tenien massa lluny i potser perduda o oblidada. Quedem-nos de moment en aquesta hipòtesi.
Igabrum, Egabrum o Egabra: l’actual Cabra, província de Còrdova.
En aquest mateix blog pretenem publicar un apèndix amb els noms geogràfics o de lloc que porten el nom de Cabra: ni ha bastants. Alguns d’ells tenen la mateixa problemàtica que el nostre poble, l’origen del seu nom, d’altres no és tant clar. En parlarem.
Ocupem-nos ara de
Cabra a la província de Còrdova, un municipi de més de 20.000 habitants força important i amb una història curiosa. El seus habitants no es diuen cabrenses sinó
egabrenses perquè fan servir l’antiga denominació del poble que és
Egabra.
Cabra, a Còrdova, és un poble també molt ric en aigües. Si llegiu una mica de la seva història ho podem comprovar però si hi anem comprovarem que, a banda de dos rius tenen més de cent fons al terme municipal. És, com el nostre, un poble ric en aigua.
Algun historiador creia que
Egabra volia dir Cabra en llatí. Hi ha qui encara ho escriu però no és cert.
Egabra és un nom d’origen pre-romà que el trobem escrit de diverses maneres:
Igabrum, Egabrum i Ebagra. Els romans van llatinitzar el nom
Igabrum per
Licabrum i d’allí va esdevenir Cabra pel mateix procediment de semblança que devia passar amb la nostra Cabra. Podeu comprovar-ho directament al web oficial del
Ayuntamiento de Cabra, en aquest enllaç:
http://www.cabra.es/historia-antigua
La primavera passada vam tenir la sort de compartir una tertúlia a Ronda (Màlaga) amb un historiador andalús que coneixia el tema. Ens va comentar que ells també estan treballant en l’origen Ibèric del mot
Egabra -ells creuen que es ibèric perquè els celtes no van arribar tant avall- i que tenien constància que potser volia dir
“lloc d’aigua o amb aigua abundant”. Ens va prometre que quan publiquin els seu treball ens en enviarà una còpia.
 |
| Torrent de la Fonollosa, vora el Molinàs. Estiu 2010 |
Conclusions
No ens atrevim a assegurar que el nom de Cabra vingui de
Gabra ni podem afirmar que la mateixa arrel del poble de Cabra de Córdova sigui la nostra. Però serà interessant seguir aquesta pista per si, en el futur, algú pot assegurar amb coherència l’origen del nom del nostre poble.
Mentre no es demostri el contrari, nosaltres preferim creure que el nom de Cabra és d’origen pre-romà, per tant molt antic, i que volia dir “lloc amb aigua abundant o lloc de fonts”.
Josep M Rovira i Valls, març de 2011
